La bonior dels aires de març ja s’ha fet sentir en aquests dies en què la llum del cel blau fa aclucar les parpelles… Respirem fons, amb delícia, mentre la dama Quaresma es va obrint pas entre els colors verds i violetes de la Setmana Santa fins arribar a l’esclat solar de la Pasqua. En dies així, tan lluminosos, tan esclarits, fa bo de passejar i atansar-se vora mar i visitar al Tinglado 1 del Moll de la Costa del Port de Tarragona exposicions com Papers al vent. Una visió plàstica de l’haiku català, obra de l’artista plàstic de llarga trajectòria Sergi Marcos (Barcelona, 1956).
Un bon dia, un dia inspirat, arran d’haver llegit Llum a les golfes. Una antologia de l’haiku modern i contemporani català (Viena Edicions), amb tria, notes i pròleg del professor D. Sam Abrams, Sergi Marcos va fer una selecció personal dels haikus de diversos autors presents en aquesta antologia i, tal com escriu Toni Planells, autor del text de presentació de Papers al vent, «va llançar-se a l’aventura de fer-ne una mostra-interpretació, il·lustrada amb el seu art honest, decidit, valent, auster i carregat de simbolismes».
El resultat d’aquest treball és una festa de formes i colors l’expressivitat dels quals es manifesta, en efecte, gràcil i sintètica com ho són els haikus, aquesta forma de poètica japonesa que tant de predicament ha tingut en la poesia catalana tant per la sensibilitat espiritual que transmeten com per la forma breu, tan atractiva: tres versos amb un total de disset síl·labes segons l’esquema clàssic de 5-7-5, si bé en català, una llengua que per l’abundància de paraules curtes es pot expressar-se de manera tant o més abreujada que la japonesa, es pot resumir en 4-6-4.
L’exposició Papers al vent. Una visió plàstica de l’haiku català, de Sergi Marcos, va tenir una primera posada en escena a l’Espai Betúlia. Centre de la paraula i les lletres, de Badalona, la primavera de l’any 2023, a la qual li va seguir una segona estança la tardor de l’any 2024 a Can Sisteré. Centre d’Art Contemporani, de Santa Coloma de Gramanet. L’exposició va donar com a fruit l’edició d’un catàleg en el qual es reprodueixen per a gaudi estètic a tota pàgina, els haikus plàstics de Sergi Marcos: «Per a mi l’haiku és molt proper a la tècnica del collage; em permet treballar d’una manera directa i aprofundir en l’impacte del poema d’una manera fresca, intuïtiva i inspirada».
L’afirmació de Sergi Marcos a l’hora d’aproximar-se estèticament a la forma de l’haiku es correspon ben bé a l’esperit de l’haiku: una miniatura verbal que, per contra i fora de tota retòrica, provoca una immersió en la realitat tota sencera. És la mateixa impressió que provoca la contemplació dels collages de Sergi Marcos: els elements visuals s’hi combinen, amb puresa essencial, amb dicció estilitzada, per donar lloc a una experiència poètica de l’art.
