Benvolguda Cristina,
Sé que no em correspon dir-te com has de ser feminista ni com has d’exercir el periodisme, però sincerament com a dona, com a feminista i com a ciutadana, crec que tinc tot el dret de qüestionar determinades pràctiques quan considero que poden fer més mal que bé. Et vull fer una reflexió des del respecte i la preocupació. Creus realment que un compte amb testimonis anònims poc verificats ajuda de veritat a les dones?
Fa temps que segueixo el teu compte d’Instagram, que ja té més de 266.000 seguidors. Mai posaria en dubte la veracitat dels testimonis que publiques, perquè parteixen de vivències personals i doloroses. Així i tot, penso que, com a periodista que ets, potser caldria aplicar més rigor a l’hora de contrastar la informació abans de compartir-la.
Entenc que no pretens fer periodisme estricte, sinó oferir un espai on les dones puguin expressar-se. Estic d’acord amb aquesta intenció, però també penso que si volem que aquest espai sigui realment útil, segur i transformador, caldria cuidar més la manera com es construeix i es gestiona.
Si aquest espai no es construeix amb un mínim de rigor, acaba convertint-se en un lloc per abocar ràbia, no per generar reflexió. I la ràbia, quan no es canalitza amb intel·ligència, es transforma en ressentiment, no en justícia.
Et parlo amb sinceritat: el que genera al teu compte no és un espai terapèutic, sinó un ambient hostil que, personalment, no em representa com a dona ni com a feminista. (De fet, no hi ha res més fàcil que aconseguir que una persona que ha estat víctima senti ràbia i ressentiment).
Cada vegada que es publica un testimoni —sigui el d’una agressió sexual o simplement un comentari masclista—, apareixen desenes de comentaris que, si fossin dits en sentit contrari (d’homes cap a dones), molts de nosaltres els denunciaríem com a masclistes i agressius. Poso alguns exemples que acabo de veure: “Nunca seáis amables con los hombres, todos quieren ligar. Las conversaciones, las mínimas indispensables.”
“Nunca vayas con médicos hombres.”“Buscar en internet ginecólogos hombres y tienen cara de psicópatas y depredadores sexuales.”
A més, quan algú s’atreveix a expressar una opinió diferent, sovint rep comentaris ofensius, com: “Mete la cabeza bajo el agua un par de horas, a lo mejor espabilas.”
Si obrim espais públics per compartir històries i opinions, també som responsables del que s’hi genera. I en aquest cas, em sembla que el resultat sovint és una polarització que no ajuda ni a fer justícia ni a crear empatia.
D’altra banda, publicar testimonis sense verificar pot tenir conseqüències molt greus. Fa poc, vas compartir una notícia publicada a La Voz de Galicia sobre una agressió sexual que, posteriorment, es va demostrar que era falsa (el dia d’avui ni l’has retirat del perfil ni has fet cap comentari al respecte). No ens calen notícies falses per denunciar la violència de gènere —per desgràcia, en tenim de sobres que són certes.
Com a feminista, la meva lluita és per una igualtat real entre homes i dones. I això, per mi, no significa reproduir els mateixos patrons d’odi i violència que denunciem, sinó construir-ne de nous: més justos, més empàtics, més responsables i més valents.
