Soc Feminista, el feminisme és Igualtat, de drets, d’oportunitats, de responsabilitats.
I també és lluita, és compromís, és solidaritat. Totes les conquestes de les dones, de la lluita feminista, no són per les dones, són per tota la societat.
Aquests darrers dies em va cridar l’atenció la noticia que Sudàfrica ha declarat la violència de gènere una “catàstrofe nacional”, cada dia són assassinades 15 dones i la policia registra uns 117 casos de violació. La mesura, que ara s’ha de poder implementar de forma ràpida, amb pressupostos i estratègies de prevenció, va venir precedida per multudinàries manifestacions en què milers i milers de dones van parar i van organitzar sentades als carrers per pressionar al govern.
Per molts sudafricans, tota aquesta mobilització era per manifestar un dol col·lectiu i assenyalar un Estat que no ha sabut protegir les seves dones i nenes.
Que no siguin mesures de “paper”, i que realment hi hagi polítiques efectives.
També hem conegut la macroenquesta que ha fet el Ministeri d’Igualtat, i primer recordar que del 2003-2025 (9 de desembre) han estat assassinades 1.340 dones al nostre país.
Un país que té lleis i mesures de protecció, però que tampoc pot garantir la vida de totes elles. De les morts de l’any 25, 10 tenien denúncia prèvia i amb 4 casos mesures de protecció.
Referint-me a l’enquesta, unes dades: 3 de cada 10 dones han patit assetjament sexual en algun moment de la seva vida, en nombres absoluts 7,7 milions de persones.
Les lleis han canviat, però les mentalitats no. Els nostres drets, les nostres conquestes són fràgils i tenim la sensació que els estem perdent. L’ascendent de l’extrema dreta, la seva ombra és llarga i molt perillosa i a qui més posa en perill és a les dones.
És tan còmode tenir les dones a casa i calladetes, que no paren en la seva ofensiva. Des de negar la violència de genere, a les femininazis, sense oblidar el moviment Tradwifes (esposes tradicionals), d’èxit a USA, amb dependència econòmica dels homes i respecte al seu lideratge.
Per això és tan important el paper d’un govern progressista, que legisla en favor de les dones, de la igualtat, de respecte de drets, contra l’assetjament, com el que tenim al nostre país.
I per això és tan dolorós i incomprensible que no s’apliquin els reglaments i protocols establerts, en institucions i partits polítics, sota els principis d’empatia i protecció de les víctimes, amb celeritat i transparència.
Soc feminista i soc socialista i aquesta obligació de respondre forma part dels nostres valors i que ningú tremoli en aplicar el que hem aprovat.
Deia el principi fent referència a la noticia sobre Sudàfrica, no volem mesures de “paper” les volem efectives, clares, ràpides, amb recursos i sobretot amb respecte escrupolós a les víctimes.
No faré cap referència als partits de la dreta, el PP més val que calli, els seus acords amb l’extrema dreta l’inhabiliten per parlar dels nostres drets.
Avanç de la igualtat sempre ve de l’esquerra, no ho tirem per la borda. Cap assetjament ni abús es pot tolerar, ni als partits, ni a les empreses, ni a la Universitat, que darrerament també ens sorprèn.
Trenquem el llast del masclisme, no donem per bo que és estructural.
Soc feminista perquè crec en la IGUALTAT.
