El 21 d’abril de 2025 , hui fa un any, va morir el papa Francesc, el papa “revolucionari”, el papa de la “Perestroika”, el papa dels pobres. Francesc, el papa de les perifèries, va renovar la manera de fer del Vaticà i després d’un llarg hivern eclesial, el papa Bergoglio, que venia del Tercer Món, ens va portar un aire fresc, una nova primavera, semblant a la del papa Joan XXIII.
La denúncia del papa Francesc del capitalisme salvatge i el fet que diguera que no és una papa de dretes, va fer que els sectors més ultraconservadors el qualificaren de marxista!
I és que el discurs de Francesc, basat en la doctrina social de l’Església, i expressat en paraules contundents i entenedores, posava de manifest que els diners només tenen sentit, quan estan al servei de les persones i especialment, al servei dels més necessitats. El papa va fer una denúncia clara de qualsevol sistema polític i econòmic que no estiguera a favor dels altres, i per això la seua crítica severa al capitalisme salvatge.
Degut a seua etapa renovadora, fins i tot David Fernàndez, exdiputat de la CUP al Parlament de Catalunya, deia: “No sé si el discurs del papa es pot qualificar d’anticapitalista. No ho és nítidament, però sí que és cert que connecta amb una tradició de base de l’Església molt perseguida, amb símbols com Casaldàliga i Leonardo Boff. El seu discurs és innovador, contrari a moltes coses”.
Elegit persona de l’any per la revista Time i pel diari Le Monde, el papa Francesc va sorprendre el món amb idees fortes i valentes, audaces i clares, com el deure de la solidaritat i el de la justícia social. Per això el papa Bergoglio va demanar polítiques que “atenuen l’excessiu desequilibri de les rendes” i també apel·là al desarmament nuclear i a la no-proliferació armamentística.
Igualment, el papa Francesc va exigir tolerància zero amb la pederàstia. De fet, el papa va cessar alguns bisbes encausats com a pederastes i va demanar una justícia a favor de les víctimes.
El papa Francesc va reformular amb energia els principis de la Doctrina Social de l’Església, adaptant-los a l’actual globalització.
Francesc va denunciar també el tràfic de persones amb l’objectiu d’explotar-les laboralment o sexualment, “”una forma d’esclavitud cada vegada més estesa i que afecta tots els països”. El papa va criticar amb duresa l’existència de “milions de víctimes de treball forçat, de tràfic de persones per a mà d’obra”, un fet que és una violació dels drets humans, una vergonya i un crim contra la humanitat.
Senzill, humil, lliure i afectuós, el papa Francesc va ser un home que somreia, que abraçava els malalts i que intentà netejar la Cúria. I és que Francesc no volia carrerisme al si de l’Església i per això va demanar als capellans, bisbes i cardenals, que foren servidors, no patrons. I encara, deia als cardenals: “El cardenal entra a l’Església de Roma, no a una cort”.
Francesc voli una Església que no caiguera en la corrupció, ni en la hipocresia. Una Església que no es tancara en ella mateixa. Una Església que eixira de si mateixa per anar a les perifèries. Una Església que no fóra autorreferencial, ja que així es cau en el narcisisme.
Comprensiu i obert, Francesc també va canviar la manera de vore l’Església, tant pel que feia als homosexuals (“qui sóc jo per jutjar-los?”, deia el papa) o als divorciats tornats a casar.
Francesc volia una Església que no buscara honors i privilegis, sinó que aprenguera a ser servidora del món. Una Església que estiguera a prop dels més pobres, dels desvalguts i dels últims de la societat. Una Església que buscara nous camins i que dialogara amb tots, fins i tot amb els adversaris!! O més i tot, amb els adversaris!! El papa Francesc volia una Església que escoltara sense jutjar, que perdonara sense condemnar, que fóra capaç d’acollir sense discriminar. Una Església que, afable i amable, fóra signe de pau i d’esperança per al nostre món! No signe de condemna i d’intransigència!!
Per això, un any després de la seua mort, donem gràcies a Déu pel ministeri petrí del papa Francesc, per la seua bondat, per la seua tendresa, pel seu amor als pobres i als desvalguts.
