En algun lloc de Vila-seca, finals d’estiu de 1977. Un dels primers records que tinc dels germans Marx va lligat al naixement de la meva germana Remei. Jo al mas, assegut a la cuina tot sopant (mal sopant com sempre, més aviat, perquè no era un nen massa menjador que diguem…) en companyia de l’àvia i de l’avi, sense els pares i veient per la televisió petita en blanc i negre com començava “Sábado Cine”…
Uf, les deu tocades de la nit i podia veure la tele! Però aquella era una nit especial, feien “Pistoleros de agua dulce” dels germans Marx i recordo veure començar la pel·lícula i just quan els avis em posaven al llit sentir arribar el pare pitant amb el cotxe anunciant el naixement de la meva germana “ha sigut una nena – cridava “, un record que perdura per sempre.
Ma germana no sé si ara és d’en Grouxo, de Harpo, de Chico o de Zeppo o si li va influir més néixer quan feien els germans Marx que la fase de la Lluna del moment, però jo tinc clar que després de molts anys de no recordar-los, l’actual Govern “tristpartit” me’ls ha fet venir a la memòria en infinitat d’ocasions.
Amb una gran diferència, això si: els Germans Marx feien riure i el “tristpartit” fa plorar i si fa riure no és a consciència sinó fruit d’una mala gestió vergonyosa. N’han fet tantes que no sabríem ni per on començar, però… qui seria qui del Govern en el paper de Germans Marx?
El paper d’Harpo, el germà mut, és el més sol·licitat de tots. El primer candidat seria en Carod que no obre ni boca mentre així vagi cobrant a final de mes i mantenint la cadira, malgrat que ara ja pot anar pensant en enviar currículums a l’ “Afers Exteriors” per ajudar en Miquel Calzada, donada la pràctica que té a viatjar per tot el món, fins i tot inaugurant consolats existents fa més de trenta anys o fent de Mowgli generós per la selva amazònica ( i on ha deixat en Baloo? Ves si serà el Puigcercós…)
En Saura seria el segon candidat, perquè més li valdria estar calladet darrerament o esperar que la neurona es connecti abans de dir-ne una de grossa, ja l’imagino rinxoladet com en Harpo tocant la botzina per tot arreu (a 40 km/h això si, no fos cas).
Però per sobre de tot i sense cap mena de dubte el paper d’ Harpo és per… ( i perdona’m admirat Harpo!) en Montilla, donada la seva facilitat de paraula i d’expressió, el seu verb fàcil i distès, la seva prosa… Jo ja l’imagino pel Parlament amb l’arpa un dia d’aquests perquè potser millor estar calladet que seguir actuant com a somnífer sense recepta mèdica amb el seu discurs pla i buit de contingut.
Tota la colla de despropòsits del “tristpartit” ja parla per ella mateixa i no cal ni esmentar-los perquè sinó hauré d’entregar l’article en fascicles per posar-los tots, despropòsits que semblen allò de “la parte contratante de la primera parte será considerada la parte contratante de la segunda parte, etc…” d’en Grouxo. Paraules buides que no ens porten a res (“fets no, paraules” com deia el seu eslògan o m’hauré equivocat amb la coma?).
Espero que els estimats i admirats germans Marx, allà on estiguin, em perdonin les comparacions, no m’ho tinguin en compte i s’ho prenguin amb el seu gran sentit de l’humor. Humor que és bàsic en aquesta vida, amics! Fins la propera!
