L’ètica va molt per davant de l’estètica encara que ambdues es complementen. Dic això perquè no m’acaba de convèncer el tema de les creus grogues. Crec que en comunicació és molt important que el missatge quedi clar, sigui directe i sense demagògia. Per exemple, em sento molt més còmode amb els orígens de l’estelada i dels llaços grocs. Em sento molt còmode amb l’expressió multicolor de les diades. Em sento molt còmode amb les accions pacífiques. Em sento molt còmode amb les vagues generals. I em sento molt còmode amb l’enorme capacitat d’organització de la societat civil l’1 d’octubre, defensant urnes, paperetes i la democràcia. Encara i així, encara que l’estètica en el cas de les creus grogues no em convenci, l’ètica segueix estant de la part dels qui exigeixen la llibertat dels presos polítics, des d’un àmbit pacífic i amb accions performatives que poden agradar més o menys en el seu vessant estètic.

No obstant això, i per anar al gra, ho diré molt clar: A ALGUNS SE US N’HA ANAT LA PUTA OLLA. Disculpeu el meu llenguatge però després de veure l’acció del tipus que ha irromput a la plaça Major de Vic, amb un cotxe a alta velocitat, en un lloc tancat al trànsit privat, en el qual hi havia persones assegudes a les terrasses i amb una zona infantil en una de les cantonades, és el mínim que es pot dir. A ALGUNS SE US N’HA ANAT LA PUTA OLLA. Així de simple. I a qui justifiqui aquesta acció, també se li n’ha anat l’olla. Hi ha límits. Ja no és qüestió de la llibertat d’expressió, de reivindicacions o de debats polítics. El límit és el sentit comú. Ras i curt. El límit és concedir valor a la seguretat de les persones. El límit és reconèixer els altres, simpatitzants o no amb les teves idees, com a persones. Perquè qui no hi empatitza, qui no reconeix un altre ésser humà com a tal és un PSICÒPATA. I si hagués estat un independentista qui s’hagués llançat a tota velocitat contra un conjunt de banderes espanyoles plantades en una plaça pública, diria exactament el mateix. JA N’HI HA PROU!!! N’hi ha prou d’agressions. N’hi ha prou de justificar agressions. NO POT SER!!! I ja n’hi ha prou de piròmans en la política. Fora. Hem d’expulsar-los d’un exercici amb tanta responsabilitat social. No tot s’hi val. La vida de les persones (DE TOTES LES PERSONES) està molt per sobre dels resultats electorals.

I d’on ve tot això? D’expulsar les urnes de l’espai de debat, de no voler escoltar la resposta a la pregunta que demanda el 80 % de la societat catalana: voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república? Sí? No? Ens lleven les urnes, ens lleven la veu i, què queda en aquest buit? Què emplena aquest buit? Qui es disputa aquest buit i amb quins instruments? Els llibres d’Història són plens a vessar de buits que va omplir l’odi.

Allò que és públic sempre estarà en disputa. Se sap des que els grecs van inventar l’àgora i amb ella un dels grans instruments de la filosofia. Els carrers, les places, els parlaments, tots aquells llocs compartits sempre estaran en disputa. I és bo que sigui així. És positiu quan la disputa és pacífica. Els espais públics cal omplir-los de paraules, de missatges, de símbols i no de tipus que en un cotxe per atropellar el que trobi per davant, especialment quan tots recordem el que va succeir el passat 17 d’agost. Ja n’hi ha prou. Si voleu que no hi hagi símbols que reclamin la llibertat dels presos polítics: ALLIBEREU-LOS. Europa ja ho ha fet. I no, no és el mateix omplir una plaça amb creus que fer el que ha fet aquest tipus. No és el mateix. Ni de bon tros. No hi ha peròs, no hi ha matisos, no hi ha cap “i tu més”. NO ÉS EL MATEIX.

Per cert, si el tuit del tuitaire de la foto no és delicte d’odi, ja podem tancar la barraca.