A l’ altra banda de la serra, a Prada de Conflent s’ està cel.lebrant altra vegada la Universitat Catalana d’ Estiu. Des de 1968, alumnes i professors es troben a la Catalunya francesa per aprendre i per testimoniar una manera de ser i de fer. La seva pròpia presencia al Lyceè de Prada és un reconeixement a la terra catalana.
Som molts els que hi hem assistit com a estudiants, amb una barreja d’ il.lusió per descobrir nous llocs, per aprendre coses noves, per assolir nous reptes i refermar-los, i alhora amb una sensació de ser testimoniatge viu de l’ esperit català, fins i tot potser més lliure, potser no.
Acadèmicament, ara que tant es parla i qüestiona el pla Bolonya, el que més s’ hi assembla és precisament la Universitat de Prada. Allà des de fa més de 40 anys s’ aplica l’ esperit del Pla Bolonya. El debat, la participació, l’ avaluació continuada en el sentit que els alumnes demostren l’ assumpció dels coneixements, i el respecte per les funcions de cadascú.
És admirable la permanença de l’ esperit fundador de la Universitat, que ens ha donat al joves el llustre de pertànyer a una nació culta, a un col.lectiu de joves que destinen uns dies de les seves vacances -massa llargues- per formar-se. Dignes successors de la tossuda saviesa del mestre Pau Casals que va restar a la Catalunya de l’ altra banda de la serra. Tant sols em dol que tanta força jove no s’hagi mobilitzat per demanar el retorn del claustre de Sant Miquel de Cuixà. Potser l’ any vinent.
Ahir vaig ser a Prada de Conflent, a Catalunya. I el destí va fer que al museu d’art modern de Ceret, hi hagués un quadre amb un poema de Papasseit, que voldria dedicar-lo a professors i alumnes de la Universitat Catalana d’ estiu. Diu així:
LES GORGES
A Sant Martí del Canigó
la veu ressona que us esglaia.
Diu: Catalunya!
i la remor
sempre contesta:
Esclava a Espanya.
Si prens coratge
els ulls al cel
i alces el braç -gest de venjança,
a Sant Martí sents una veu
i a cau d’orella:
També a França.
Salvat-Papasseit
