El dia 8 d’abril l’atenció era concentrada al Congrés dels Diputats. Allà durant 7 hores es va parlar exclusivament del dret a decidir de Catalunya i del fet d’organitzar un referèndum sobre la independència. Un servidor va tenir l’oportunitat d’acompanyar-hi la diputada d’ERC Marta Rovira i, per tant, viure de prop l’experiència.
Ja d’entrada, que haguem d’anar a Madrid a demanar permís per això impacta, però som tan educats que seguim fil per randa el que la llei espanyola permet i proposa. I és el que van pactar les forces polítiques del Parlament de Catalunya el passat 12 de desembre del 2013 anunciant també data i pregunta per la consulta, i responent a un mandat democràtic del poble evidenciat a les eleccions del 25 de novembre del 2012.
La intervenció dels representants catalans, cadascú des de la seva forma de ser, fer i pensar, però representant a tot el Parlament de Catalunya, va ser completa, ferma i convincent. Van estendre la mà i ho van fer amb actitud dialogant i raonada.
I la resposta va ser la més que previsible: NO NO NO. Sembla increïble com de previsibles són i com de tancats es van mostrar. Avui és encara més evident que no els dóna la gana entendre res, i que juguen a un matx estrictament electoral lluny de la realitat social. Si hi havia alguna oportunitat perquè ells intentessin fer algun gents, el dia 8 en tenien una oportunitat i la van perdre.
I ara què? Doncs ara, més carregats de legitimitat que abans, seguim enfilant la Via Catalana fins a la consulta sobre la independència, i el poble català es pronunciarà. Com diu la Marta Rovira, “Votarem i guanyarem el nostre futur!”
