Tot és incert a hores d’ara menys la victòria d’en Laporta. És incert quan obrirà la FNAC, quan deixaran de créixer els nombrosos indicadors, quan sortirem del municipi, quan començarem a veure que les vacunes arriben a molta gent, quan arribaran els ajuts europeus, què passarà amb els ICO, quan podrem respirar (mai més ben dit) amb una mica més de tranquil·litat.
L’exercici democràtic per excel·lència són les votacions. Sense votacions lliures i amb electors ben informats, no hi ha democràcia. Portem massa mesos amb la classe política catalana, exclusivament pendent de les eleccions, com si això pogués arreglar alguna cosa. Malauradament, les eleccions no obriran nous horitzons, perquè totes les combinacions possibles passen per “más de lo mismo“. Mateixos actors principals i secundaris oferint mateixes respostes a preguntes que ja no interessen. Des de la meva incerta coneixença del món polític, no sé a qui votar, no perquè no m’interessi el resultat, sinó perquè no tinc ganes d’anar a votar. La pandèmia és encara viva, i hi han massa dificultats per tenir, ja no el risc sanitari d’anar a votar controlat, sinó la certesa que tinc el cap clar per fer-ho. Tot plegat és tan absurd que si vols anar a votar per correu com més aviat millor, la setmana vinent tal com recomanen les autoritats, ho fas sense tenir temps d’escoltar als candidats en campanya!
Cal de veritat obligar-nos aquests dies vinents que només estarem pendents de qui té la Covid-19 i de qui no el té, sinó és que l’acabem tenint, hàgem de fer l’exercici democràtic en condicions tant precàries com innecessàries? Cal? Mil raons que no acabo d’entendre, han fet que les anéssim ajornant. Per què no fan una enquesta i demanen amb pregunta binària: “creus que s’han d’ajornar les eleccions?”. Jo votaria que sí. Ajornem-ho. Que els debats polítics i els actors tornin a la palestra quan faci bon temps, tinguem immunitat, i tinguem ganes d’escoltar-los. Ara per ara, estem hivernant amb el cor encongit i sense cap més il·lusió que passar el tràngol amb una certa dignitat.
Potser ajornant-les sis mesos, veurem com per fi, uns i altres acaben prenent decisions de dia a dia només amb criteris no-electorals, si això en democràcia és possible. Millor votar tard que malament. Ajornem-ho.
