Àngels Chacón durant la presentació del seu nou partit polític, Centrem / EFE
Àngels Chacón durant la presentació del seu nou partit polític, Centrem / EFE

Àngels Chacón (Igualada, 1968) és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i experta en comerç internacional. El maig de 2018 va ser nomenada consellera d’Empresa i Coneixement i va ser destituïda el 3 de setembre de 2020. Fa unes setmanes va presentar una nova proposta de partit, Centrem. Parlem amb ella sobre el nou partit, Convergència i Unió i el seu pas per la Generalitat.

Té sentit avui muntar un partit polític?
L’única manera de fer política és a partir dels partits polítics. Arriba un moment que per fer activitat política es necessiten els partits. Si no hi ha un ideari cadascú va per on vol. Així que sí, sí que té sentit.

Com pots fer la teva entrada a la política sense haver d’entrar en guerra amb la gent o els partits que siguin molt semblants a tu?
En política s’hi entra tenint adversaris però no enemics. Una de les coses que han fet més mal a la política és dir “aquests són bons o dolents o amics o enemics”. A mi no m’agraden aquests termes. M’agrada explicar les coses d’una manera real, no generar frustracions i una cosa que ha fet molt mal a la política és que a vegades es fan falsos discursos, i es generen frustracions. Tanmateix, el terme guerra no m’agrada. Hem de parlar de propostes, aquí és on hi ha una batalla, no tant en les persones sinó en les propostes.

Recentment has presentat la teva nova formació. Què és Centrem?
Som un partit de centre perquè conjuga pel que fa a l’activitat econòmica amb una visió favorable de la col·laboració publico-privada, economia productiva que no es confongui amb grans multinacionals i treballem amb l’equitat. Agafem de la part de l’esquerra la part de cobertura i protecció social. Per tant, agafem del liberal (sense arribar al liberalisme més absolut) l’activitat econòmica i l’economia de mercat. A Catalunya més del 95% de les empreses tenen menys de 10 treballadors, doncs, defensem això, però alhora no té sentit si no actuem sota el principi d’equitat i igualtat d’oportunitats.

Centrem vol ser l’espai que recuperi l’antiga convergència?
Centrem espera agrupar a tothom que se senti integrat en el projecte i una bona part de la gent que se sentia identificat en el llegat de convergència. Gent d’altres espais polítics, gent que havia estat en altres famílies de convergència i gent que mai havia estat en política i que ara es veuen en cor i volen fer el pas per fer política.

Centrem seria com Partit Nacionalista Basc (PNB) a la catalana?
Tenen molts punts en comú, sí. Per entendre’ns, seria una mena de nacionalista basc però amb matisos diferents. Què envegem del PNB? Són molt hàbils a l’hora de negociar amb l’estat espanyol.

On queda Convergència i Unió i els seus derivats?
Fem pedagogia. Primer hi havia un partit que era Convergència. Aquest partit va transformar-se en PDECat. Quan hi va haver les eleccions del 2017 aquest PDeCat va obrir les portes a què vinguessin gent independent, van sumar més de 5.000 associats i es presenten amb una nova marca: Junts per Catalunya. Part d’aquesta gent del JxCat fa JxCat i altra gent del PDECat fa el PNC. El PDECat es queda igual. De convergència en surten múltiples partits i ara el PDECat es reuneix i plantegen una nova variable: ser més, tornar a agrupar i integrar persones que pensen diferent de l’eix nacional, però que estan d’acord amb una cosa: solució política i pactada i votades per la ciutadania i reconegudes internacionalment. Trenquem el marc mental del tot o res. Hem de lluitar per aconseguir el màxim de competències a Catalunya.

Per la gent que està perduda, què li diries?
Si creus que Catalunya ha perdut, si estem anestesiats, si volem tornar a reactivar l’economia, generar activitats i tenir més sobirania i ho volem fer respectant la legalitat, aquí hi ha un nou partit post procés per treballar per Catalunya.

El discurs de ‘ser més’ ja el fan servir altres partits, en què us diferencieu d’ells?
ERC diu eixamplar la base pel tema nacional, però nosaltres ens diferenciem perquè una cosa és el gruix nacional: més gent per fer més consensos i aconseguir més coses; però després ens diferenciem amb molts temes de país. ERC troba un partner en la CUP i creu que els impostos ja estan bé com estan, nosaltres eliminaríem l’impost de successió perquè els béns continuen tributant en l’impost de béns immobles. Per què ha de pagar més aquest fill quan rep aquests béns fruit del treball dels pares? Amb aquest sistema estem castigant. Què vol dir doblar la quota dels autònoms? Per nosaltres disminuir la pressió fiscal és necessari per reactivar l’economia i per ajudar la gent. El 95% de les empreses a Catalunya tenen menys de 10 treballadors, ens estem adreçant a ells.

El PDECat on queda? Quin paper hi juga?
El PDECat esperem que se senti còmode en aquest nou partit i que tanta gent com vulgui s’hi afegeixi. El PDECat té 4 diputats a Madrid i està a múltiples consells comarcals, tindrà una intensitat més baixa però continuarà existint. Nosaltres el que farem serà convèncer la gent perquè vinguin a Centrem.

Centrem es presentarà a les eleccions de 2023?
Sí. A Barcelona tindrà un projecte i a molts altres municipis també. Barcelona era l’enveja i tenia dinamisme, volem que es recuperi.

Santi Vila podria ser un bon candidat per Barcelona?

Veurem…

Què et va semblar el discurs de Pere Aragonès a Madrid?
El que ens separa d’Esquerra és el projecte de país. El discurs de Pere Aragonès fent una crida a que se’ns escolti a mi em sembla més que correcte, és el que cal fer. Cal trobar solucions per Catalunya i no les trobarem cremant containers i fent declaracions unilaterals ni fent judicis, no ho arreglarem així. Ho arreglarem fent política i aconseguint solucions pactades. Què demana això? Predisposició tant del govern català com de l’Espanyol. L’altra cosa és que Aragonès aniria més fort a Madrid si abans parles amb tots els partits de Catalunya.
L’única manera de recuperar la credibilitat i l’afecció a la política per part de la gent és quan els polítics són realistes, diuen la veritat i són coherents.
Pels joves els diria: el primer que cal fer és generar oportunitats. Cal aplicar estratègies. Es tracta de buscar oportunitats i buscar un futur per a ells. Si no prepararem als joves, i això vol dir encaixar i integrar el sector privat amb la formació, no arribarem enlloc. I quan parlem de reactivar l’economia i quan parlem que no ens agrada que ens carreguin més quotes d’autònoms, això vol dir menys oportunitats per aquests joves. Adreçar, transformar i dirigir l’economia al que està passant al món i segona, posicionar-nos. Catalunya què vol ser? Un subjecte que realment lidera i preparar evidentment a aquests joves.

En quin punt està l’independentisme avui dia?
La gent ha quedat decebuda perquè es parlen i es diuen coses que després no s’acaben traslladant a fets reals. Nosaltres no generarem més frustració, direm les coses clares.

Després de deu anys en política, ha valgut la pena?
Sí, molt. A veure, l’escola perfecta és estar abans a la privada, jo hi vaig estar setze anys. Però vaig entrar com a regidora, vaig ser tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada i aquí aprens molt. El primer màster és la després ser servidora de la meva ciutat: els comerciants, la gent preocupada… els problemes del dia a dia de la gent. En el meu cas va ser apassionant. Després com a directora general d’indústria t’adones del que hi ha, el que no hi ha, les mancances i demès i com a consellera evidentment és el màxim honor que he tingut. És complex, però alhora és una satisfacció. La part d’exposició és dura, així i tot diria mil vegades que sí perquè és un plaer servir a la teva ciutat i al teu país.

Cinc preguntes breus…

Què et sembla Twitter? Què fer amb Twitter?
Durant una setmana el tancaria i potser respiraríem més tots. És addictiu i esvera a la gent.
Un bon pla de cap de setmana?
Estar sense agenda i tranquil·litat, estar amb la meva gent.
Un llibre?
Siete ensayos sobre el populismo i poesía.
Vi blanc o negre?
Blanc.
Ciutat o poble on et perdries?
A l’Empordà.

Deu noms…
Pasqual Maragall: Un referent.
Laura Borràs: La reina Laura.
Pilar Rahola: Una soldada.
Santi Vila: Excel·lent discurs, molt bon orador.
Carles Puigdemont: El president a l’exili.
Quim Torra: Un idealista.
Carles Campuzano: Un bon parlamentari.
Artur Mas: Un bon president i un referent per molta gent.
Miquel Iceta: Admiro el seu desacomplexament.
Marta Pascal: Buscant quin és el seu lloc.
Pere Aragonès: Està programat per ser president. Li falten uns anys al sector privat.
Gabriel Rufian: Showman, és divertit.
Jordi Pujol: Un referent.
Àngels Chacón: Intenta ser una persona coherent.

Podeu escoltar tota l’entrevista al següent enllaç.