La dolçor d’alguns records ens fa recórrer camins per cercar el que sempre hem tingut a dins, la tendresa. Tan sols hem de mirar en algun racó a l’ombra del nostre interior.
Aquests dies d’insolació
Pots buscar l’ombra interior
a casa teva.
A la teva habitació.
Al mausoleu.
En lloc d’anar tot el dia
d’un lloc a l’altre…
A la puta caravana!
Deixo relliscar
les polpes dels meus dits
per la superfície dels fòssils,
amb la lentitud del silenci.
Miró les seves capes,
la tonalitat dels nacres
i els ciments
petrificats.
Sense deixar de tocar-los,
ni de mirar-los,
els oloro i escolto:
M’evoquen aquella infància
a Talamanca.
Venen paraules
de la mare i el pare
amb imatges
dels meus germans
del Juràssic.
Olor de romaní i farigola,
llots als gorgs de la riera.
Llavors passa…
Quina flaire més
plena d’alegria
que fan les llavors
de la meva infància!
Quina ombra
que m’espera!
Lluny del món
del soroll,
encara n’arriba la llum.
I torno a polir
llis i rugós, i faig fora
els hostes ingrats.
Des d’ara,
a la meva estança,
només hi voldria:
tendresa i petons
Rosa Maria Pascual
