Per a la gent que ja no és jove, malgrat que ho dissimuli vestint bermudes a l’estiu, “aquí” és una paraula que sempre va acompanyada de tres més: “De aquí, de Madrí”. En efecte, es tracta d’una de les bromes que feia el duo còmic Martes y Trece en un dels seus esquetxos més coneguts, amb Encarna de noche i tota la pesca. Crestes de tonyina, Móstoles… Els que tenen de quaranta anys en amunt ja saben de què parlo.

M’ha fet pensar en Martes y Trece la por que s’ha estès darrerament a l’ús del mot “català” i “Catalunya” en alguns anunciants. En alguns anuncis que pretenen ser nostrats, volen ressaltar que són productes de la terra però es queden a mig camí. En comptes de dir que ho són, i dir-ho amb totes les paraules, al final es retenen, fan una paradinha i deixen anar un “aquí” esquifit. “Fet aquí”, i que cadascú interpreti si és Olot o Móstoles, no sigui que algun comprador es pugui ofendre si el producte resultés 100% català.

Una variant molt curiosa de l’anterior, però en clau lingüística, és la que fa dir a uns anunciants de creuers que les activitats es faran “en la nostra llengua”. La nostra? Quina? El català? El valencià? El lapao? Si l’anunci fos en castellà, la cosa estaria clara. Però és en català. Quina és “la nostra llengua”? Doncs jo diria que no és precisament el català, sinó la d’aquí. La de Madrí.

Aquestes febleses, fruit de la subordinació en tots els àmbits a què estem sotmesos, són poc freqüents entre els espanyols comme il faut. De fet, a mi només em ve al cap una vella recança entre els autodefinits com a progressistes clàssics espanyols (els lectors d’El País o El Periódico, per entendre’ns). Com que la paraula Espanya sonava rància, van optar per dir-ne “país”. El problema és que se segueixen referint a Espanya. Així que, si és que viuen aquí i parlen també la llengua pròpia de Catalunya, el país és Espanya.

Així que ja saben, el proper dia que sentin parlar en la nostra llengua d’un aquí i no tinguin clar d’on dimonis estan parlant, canviïn el dial i mengin-se una cresta de tonyina. A la meva salut i a la del duo còmic del país del costat.