La darrera setmana ha estat notícia l’informe del Síndic de Greuges que posa de manifest que uns cinquanta mil infants a Catalunya pateixen privacions alimentàries i malnutrició. En poc més de setcens casos la situació és molt greu. En els altres es tracta de deficiències derivades de la pobresa estructural d’algunes famílies, agreugades per la crisi econòmica.
Cada 20 de novembre se celebra l’Aniversari de la Declaració Universal dels Drets dels Infants. Malgrat les celebracions i les bones intencions, si llegim l’informe “Un preu a pagar” de l’organització humanitària Oxfam, uns 45 milions de nens moriran de fam al món abans de 2015 si els Estats rics no compleixen les promeses que van fer el 2000 per tal de reduir la pobresa al món i si no es cancel·la el deute amb els països pobres. Aquest deute comporta 100 milions de dòlars al dia. A més, segons la UNICEF cada any moren 10 milions de nens, tot i el descens estadístic de la mortalitat infantil en el món. També es pot recordar que el futur immediat es que hi haurà 97milions de nens no escolaritzats i que 247 milions d’infants de l’Àfrica subsahariana hauran de viure amb menys d’un dòlar al dia.
Podem afirmar que si bé el món mai havia tingut tanta riquesa material, mai havia estat tan mal repartida, i els països rics donen proporcionalment cada vegada menys. Per tant, caldrà prendre mesures per tal que els Estats membres del G-8, el Banc Mundial i el Banc de Desenvolupament Africà – sempre present la misèria a l’Àfrica!- actuïn amb la màxima eficàcia possible per tal de lluitar contra la pobresa.
Ens passem la vida parlant de la misèria i la pobresa en l’anomenat tercer món, i recaptant recursos que no acaben de solucionar del tot un mal endèmic. El deute extern segueix existint com un llosa que impedeix superar dependències i limitacions. Una consciència moral mínima ens hauria de fer reflexionar i actuar en conseqüència per a exigir un món més just, més equilibrat entre el nord i el sud, més autènticament global. La permanència de les estructures que fan preveure que el cataclisme segueixi ens ha de fer pensar que malgrat la feina de moltes persones i entitats, encara hi ha moltíssim a fer.
Per afegir més problemes, cal dir que hi ha avui una gran quantitat d’infants que treballen, sense condicions de seguretat ni higiene. La OIT ha denunciat que hi ha casos de menors que comencen a treballar als 10 o 12 anys, per ajudar a la seva família i que es donen 22.000 morts l’any en accidents. A l’Àfrica subsahariana i a la zona d’Àsia i el Pacífic és on es donen més casos de treball de menors. La majoria ho fa al camp, però també es troben als altres sectors productius. El mes greu de tot és, però, que uns 8,4 milions d’infants es troben en condicions d’esclavitud, i son utilitzats com a objectes per a pagar deutes, i per tot tipus d’activitats il·lícites, en ocasions fins i tot per les pròpies famílies. Per tot això, la OIT desenvolupa programes que ajudin les famílies per tal de suplir els ingressos que aporten els menors.
La protecció dels menors resta encara molt lluny d’allò desitjable en termes mínimament morals. En un món globalitzat, on es vulneren o no es reconeixen arreu els drets de les persones adultes, els menors son un mostra més d’aquesta manca de protecció. Treballar es, així, una pesada càrrega que s’ha de portar des de ben petit, en condicions infrahumanes. No hi ha dubte que un dels avenços més importants de la civilització ha estat la de garantir l’educació dels menors i el respecte a una vida pròpiament infantil, aspectes que cal avui globalitzar al màxim.
Cal, per tant, més eficàcia en la protecció dels infants en el si d’aquest món tan complex que tenim. Ara amb la crisi econòmica, als tradicionalment anomenats Estats rics, el quart món ha fet surar una pobresa estructural cada vegada més elevada i preocupant. També a casa nostra. Si no som capaços de generar una dinàmica de més respecte envers aquesta etapa de la vida, difícilment podrem dir que la humanitat tindrà futur. I a Catalunya el primer que haurem de decidir és fir prou al maltracte, a la desnutrició, i a la privació de les condicions bàsiques del desenvolupament humà en la primera etapa de la vida, és a dir, la infància i l’adolescència.
