Si hagués de predicar un sol sermó, seria un sermó contra l’orgull… tot el mal va començar amb un intent de sentir-se superior… Els homes moderns s’imaginen que aquesta idea teològica està molt allunyada d’ells;… però en realitat està massa a prop d’ells perquè la reconeguin… actuen impulsats per ella fins i tot abans de pensar en ella… l’orgull és el pitjor dels set pecats capitals… L’orgull és un verí tan verinós que no només enverina les virtuts; enverina també els altres vicis… I tots sabem que el pecat d’orgull té el curiós efecte de congelar i endurir els altres pecats… però començaria el meu sermó dient-li a la gent que es diverteixi… però que mai aprenguin a gaudir d’ells mateixos. Els éssers humans són feliços mentre conserven el poder receptiu i el poder de reaccionar amb sorpresa i gratitud a quelcom exterior. Mentre tinguin això, tindran, com ho han declarat sempre els més grans genis, aquesta cosa que està present en la infantesa i que pot preservar i vigoritzar la virilitat… L’orgull consisteix en que un home fa de la seva personalitat l’única prova, en lloc de fer que la veritat sigui la prova. No és orgull voler fer les coses bé, o fins i tot voler lluir bé, d’acord a una prova veritable. És orgull creure que alguna cosa llueix malament perquè no llueix com quelcom característic d’un mateix.