Que el president Mas vagi a Madrid a parlar amb Rajoy, a poques setmanes vista de la consulta, i li porti una llista amb 23 tifarades autonòmiques és un fet que, com a independentista, no em va fer gaire bona sensació. Anem a parlar de coses de grans o a demanar si ens deixen jugar a pilota? A finals d’any hem d’estar parlant de quina part del deute espanyol assumim i no pas del FLA. Que després de l’entrevista el president sortís a dir que hi havia “diàleg obert” quan es va trobar amb un “no” rotund al tema principal que s’hi havia d’anar a tractar és una altra cosa que encara no he entès massa. Els crits de “Viva España” que es van sentir des de fora del Centre Cultural Blanquerna durant la compareixença de mas són una mostra del tipus de diàleg que tindrem.

Que Rull parli de “pla B” i d’eleccions plebiscitàries a l’escola d’estiu de les JNC fa un tuf que esparvera, justament perquè en aquests llocs, on hi ha un ambient de confiança, és on es diuen les veritats. El 9 de novembre s’ha de votar i tota altra cosa és marejar la perdiu i fer-nos perdre el temps. Votar és desafiar la legalitat espanyola, d’acord, però en algun moment o altre s’haurà de fer si es vol la independència. No ens diran pas “muchas gracias y que os vaya muy bien”. Si s’ha de trencar amb la seva legalitat, val més que ho fem amb les urnes al carrer que no pas deixant-ho en mans de la partitocràcia.

Que personatges com Duran o Santi Vila es mostrin constantment deslleials al mandat del poble de Catalunya i amb el president de la Generalitat és molt més preocupant que no pas que la Camacho surti a dir les collonades de sempre i que Pujol estigui amagat a la Cerdanya. El primer, Duran, ja diu que està muntant una associació política però de moment no marxa de CiU ni amb aiguarràs. El segon, mentrestant, no para de fer-se notar. Per exemple, just quan Mas acabava de sortir de la reunió amb Rajoy piulava que “la fermesa en les pròpies conviccions ha de ser compatible amb el diàleg i la moderació”, com volent fer un discurs al gust de La Vanguardia. Ens fa saber constantment que és amic de la ministra, que s’acaba de casar –no tinc per què saber amb qui està casat un conseller- i fa declaracions sobre qualsevol assumpte, extralimitant-se en tot moment i sempre tirant la pedra i amagant la mà. En tot cas, tant l’un com l’altre ho fan sota el paraigües de CiU i del Govern, aprofitant-se covardament d’un sistema electoral on el ciutadà no els podrà castigar a ells en particular. En canvi ells podran desestabilitzar qualsevol pas vers unes plebiscitàries.

És per tot això que és totalment necessari votar el 9N i no acontentar-se amb qualsevol excusa barata, perquè, d’altra manera, ens poden dur per un via crucis que no volem fer. Qualsevol altre camí és una estafa intolerable.

Andreu Pujol
Breda, 1986. Historiador i Historiador de l’Art. Postgrau en Gestió de l’Art Actual (UB) i Màster en Iniciació a la Recerca en Humanitats (UdG) .Col·labora amb diversos mitjans com ara Catalunya Ràdio, El Punt Avui o El Periódico. Ha escrit algun llibre. Ex-director d’El Matí Digital.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriordiu Chesterton
Article següentQuatre formes de corrupció estatal