La mesura és totalment gratuïta i tan sols comportarà beneficis: augmentarà la capacitat de concentració de nens i adolescents a l’hora d’aprendre a llegir i a escriure, potenciarà la seva socialització i contribuirà al seu estat de forma física… Voleu més arguments? Mireu la sèrie documental Generació Porno que ha començat a emetre TV3 i en trobareu uns quants, però sobta que una part de la població s’hagi adonat ara que el mateix mòbil amb el qual es pot tenir controlat el fill o la filla és el mateix que li serveix en safata i sense fre continguts pornogràfics que promouen els estereotips de gènere i una concepció del sexe únicament basada en la violència. Fa vint anys que molts adolescents s’inicien en el sexe a partir de la pornografia que veuen per Internet i amb l’arribada dels smartphones a la primera dècada del mil·lenni aquest consum s’ha incrementat. Si a aquest context hi sumem que des d’ara fa cosa d’un any s’ha generalitzat l’ús de la Intel·ligència Artificial, és fàcil adonar-se que un dispositiu mòbil, si se’n fa un mal ús, pot acabar convertit fàcilment en una arma de cyberbulling i fins i tot en una eina delictiva: Ho hem vist recentment en el cas de la localitat extremenya d’Almendralejo amb les imatges amb nus falsos que uns alumnes feien de les seves companyes de classe.
És qüestió de temps que s’aprovi una llei que, com a mínim, permeti que els nens i els adolescents es desenganxin per unes hores del mòbil i es dediquin a aprendre, a jugar i a mirar-se als ulls. Les evidències de la necessitat d’una norma que restringeixi les pantalles a les escoles i als instituts cada mes, cada setmana, cada dia es fan més peremptòries. De moment, però, la Conselleria d’Educació insisteix que la potestat de prohibir el mòbil, les tauletes i els smartwatches tan sols recau en els centres educatius que tenen autonomia per desplegar els seus propis projectes i per decidir què és el més convenient. Doncs bé, un bon nombre d’instituts que ja fa temps que han implementat la mesura de restringir el mòbil n’estan del tot contents i per res del món la tirarien enrere. Així m’ho confirmava fa poc una de les docents que treballa en un institut de Viladecans. Fa tres anys el quadre docent es va comprometre a anar tots a una i per tercer curs consecutiu tenen restringides les pantalles si no és que el professor les autoritza.
A Itàlia, es van prohibir els mòbils a les aules l’any 2007; a França, el 2018; a la Comunitat de Madrid, el 2020 i a Holanda ja s’ha anunciat que ho faran el gener de 2024. A Anglaterra, com a Catalunya, també es reserva el dret a decidir per als mateixos centres educatius; però la diferència és que allà un 95% de les escoles i instituts ja han prohibit els dispositius.
Cal posar límits. No es tracta d’un càstig als adolescents o als nens. Es tracta de garantir-los una infància sense pornografia, sense estímuls supranormals que els privin de concentrar-se en un text o en una conversa. L’educació sexo-afectiva és importantíssima, però si no es parteix de crear un entorn educatiu on l’atenció sigui el centre, els continguts d’aquesta educació sexo-afectiva no tindran possibilitats d’arrelar en la consciència dels alumnes. Amb les dades alarmants de comprensió lectora, amb les implicacions que té un mal ús dels mòbils per a la salut mental dels adolescents, em sembla que ja fem tard. Si els responsables polítics de moment se’n renten les mans i deriven la decisió als centres, hauria de ser la comunitat educativa, els mestres, els professors i els pares i les mares els qui exigissin i promoguessin unes aules i uns patis lliures de mòbils. Perquè ens hi va el futur.
