Anna Punsoda
Barcelona,1985. Licenciada en Periodisme per la URL i en Filosofia per la UB, on va cursar també un màster en Filosofia i estudis clàssics. Ha col·laborat a Europa Press, El Ciervo, Valors, la Fundació Catalunya Oberta, l’ARA, la Fundació Catdem, el Quadern de El País. I per suposat a El Matí Digital.
@annapunsoda
@annapunsoda
Vallcorba i la presa de la cultura
Publicar bons autors, bons traductors, cuidar el disseny i l’edició, estimar els promotors en les dues llengües i la vanitat dels senyors de la cultura: aquestes van ser les seves vies per conduir bé el que feia.
Teràpia Fragmenta per a malalts lleus
És possible que Fragmenta accentuï la malaltia lleu dels seus lectors però és segur que la fa més rica, cultivada i passadora.
El supra-Camoens i els catalans (ok)
Quan Pessoa tenia vint-i-quatre anys i encara no era massa conegut va publicar una sèrie d’articles a la revista El Águila que van trastornar la intel·lectualitat portuguesa. El Águila, l’òrgan de...
El gos de Salamano i l’inventari del fracàs
Hi ha en l’Estranger de Camus un detall que em commou i que em sembla especialment brillant tot i no tenir massa importància dins els context general de l’obra:
Salamano, el veí...
Adolf Eichmann o l’ambició sense talent (I)
Eichmann fou un home de poques llums i d'invisible inventiva, que associava frases recurrents als diversos sentiments per respondre el que intuïa complicat
Rebaixar el discurs
Ningú dubta que el primer deure del polític i de l’articulista sigui fer-se entendre, però la banalitat i la pobresa del discurs és inversament proporcional a l’esforç que fem per comprendre’l
El PSOE i els nous cartells electorals
La por va de l’estòmac a l’urna sense recórrer, ni per un trist segon, a la capacitat racional que tens tu i que no té el teu gos
