Marta Torra
12 Articles
0 Comentaris
Barcelona, 1973. Llicenciada i màster en Psicologia per la UB. Té el seu propi centre, Grup Terapèutic Bruc. Col·labora en una associació de formació en emergències mèdiques (EMER) en xerrades a nens i adolescents a escoles i entitats, així com formació com a psicòloga d’empresa. Membre fundadora i vicepresidenta de l’Associació El Matí.
NO EM RATLLIS!
La pressa, el voler quedar bé amb els nostres fills, el pensar que nosaltres ho fem millor i més de pressa, no ajuden en absolut a lautonomia dels nostres fills
QUAN ET ROBEN L’ÀNIMA
Té 35 anys i naparenta 50, parla fluixet i gairebé no et mira al ulls quan parla, va arribar a la consulta sense donar explicacions i li va costar dues sessions treure el tema; volia saber si el seu marit la maltractava psicològicament o era ella...
LA NIT MÉS MÀGICA
El Reis són mags i no son tres som tots nosaltres amb els nostres actes i la nostra generositat, la seva màgia la hem de difondre i hem de fer que els nostres petits en tinguin els mateixos bons records que els que tots i cadascú de nosaltres tenim.
IL·LUSÍÓ
No tots els Nadals són iguals, ni nosaltres estem mai igual de receptius per afrontar-los, però el Nadal ens serveix per a que durant uns dies ens obliguem a recordar què és la illusió.
ELECCIONS
Ara ens diuen que hem de triar una cosa que a molts de nosaltres ni ens ve ni ens va, i que esperem que no hi haguem de participar gaires vegades més i que a sobre en depèn en gran part el nostre país.
VACANCES
ens agradaria anar a manifestar-nos ara que tenim temps per fer-ho però resulta que els que ho organitzen també se nhan anat de vacances
RETROBAR-SE
cada dia moltes persones venen a mi a trobar allò especial que han perdut i no ho saben, però quan per fi els dones les eines per a trobar-ho, és retroben amb si mateixes i es veuen capaces de tot altre cop.
POR
La por ens fomenta la imaginació dirigida a ladaptació i a la supervivència o bé ens ofusca i ens crea fòbies que modifiquen negativament la nostra vida.
Relaxat
pensant en els temps que corren i llegint els articles del Matí, he trobat que s'escauria parlar de la relaxació: una bona eina per a seguir lluitant eficientment
DOLOR
A vegades, sobre tot al poc de la teva marxa tenia forma de ràbia i anava acompanyada dun crit de soledat, més tard va aparèixer de color gris com el cel de Barcelona al novembre