Mireia Varela

Sempre he explicat al meu fill que la presó és un lloc horrible on hi porten els delinqüents

La gent va oblidar per complet les raons per les que havien sortit al carrer

Jo no, gràcies

A casa es parlava espanyol. Sempre. A casa els avis, espanyol. Sempre.

És una redacció insulsa, sense esma, sense gràcia, sense fets, sense veritat, però amb molta inventiva

Volen un “no” que els representi sense por

Un cop més l’ànsia de poder i d’esclafar l’altre ha acabat amb un preciós intent de revolució

Un exercici en el que hi ha una implicació del cor, és a dir, un lligam emocional, sentimental

Reviure és retrobar-se, és enfrontar de nou una situació, com li succeeix al protagonista de "A l’ombra del temps"

Avui era l’últim trajecte fins aquesta emblemàtica estació