Etimològicament ‘recordar’ vol dir passar dos cops pel cor. Terme format pel prefix RE i la base CORDIS. Per tant ‘recordar’ implica quelcom més que un simple passatge emmagatzemat a la memòria remota, hi ha un exercici en el que hi ha una implicació del cor, és a dir, un lligam emocional, sentimental.
Recordo la tremolor dels plats i gots sobre la taula parada que avisava el pas d’un nou comboi.
Recordo l’olor de mar que s’escolava per les escletxes de la fusta de les finestres.
Recordo uns dits remullant-se en l’aigua i esquitxant les camises sobre una tovallola gruixuda que cedien sota una planxa de ferro.
Recordo les butxaques màgiques de les bates de flors farcides de sorpreses.
Recordo un cigne blanc de porcellana sobre una tauleta de vidre amb acabats daurats.
Recordo un joier metàl·lic amb l’interior de feltre vermell.
Recordo un “qué hartiiiita me tienes” abocades a la finestra mirant el sol espurnejant sobre l’escuma de les onades.
Recordo un comiat amb molts globus i un paper kraft enganxat a la paret ple de dedicatòries, dibuixos i signatures.
Recordo una còmoda amb una fotografia d’una núvia, a l’esquerra, i la d’una noia amb birret, a la dreta.
Recordo una caixa rodona vermella metàl·lica de Nestlè plena de botons, agulles, didals i una cinta mètrica.
Recordo parells de sabates de taló amb pikis sota el llit.
Recordo el ferum d’un puro a mitja tarda amagat sobre l’embriaguesa de perfum de Chanel nº5.
Recordo un plat de cigrons aixafat amb un raig generós d’oli d’oliva.
Recordo una agenda telefònica atrotinada amb un aldarull de borrons i números.
Recordo un cendrer de vidre ple de caramels rodons de colors amb cares dibuixades.
Recordo una sopera regalimant plena de mandonguilles grogues surant dintre.
Recordo el so d’una bandúrria i el d’una gaita desafinades.
Recordo estoigs blau marí amb cremalleres i logotips de “Renfe” grocs plens de bolígrafs d’UGT i CGT.
Recordo els lladrucs d’un pastor alemany silenciats amb una sabatilla amenaçadora.
Recordo “firogrífico, cocreta i el choco”.
Recordo una història sobre un pollastre caçat i guisat i una pobra gallineta vídua.
Recordo totes les floretes que et llençaven els venedors al mercat del Poblenou.
Recordo el patiment d’uns talons trepitjant les llambordes irregulars del camí cap a casa.
Recordo els cartons de “Mikado” que desapareixien del calaix de la taula de la cuina.
Recordo els llits que s’amagaven i es transformaven en portes d’armaris falses.
Recordo hores i hores voltant pels parcs del barri saltironejant al costat d’un jove moreno guapíssim.
Recordo escridassades per uns draps que tapaven el sofà i cedien sota els meus salts: “¡los trapos!”.
Recordo la xerrameca inesgotable fins a les vuit de la nit sota els fluorescents de la cuina.
Recordo retalls de mocadors blancs amb empremtes de pintallavis de diferents colors.
Recordo una bossa de quadres blanc, rosa i negra amb el logotip “Ros” mig esborrat amb les claus i un moneder penjant al pany de la porta.
Recordo un mirall d’augment recolzat sobre les vies de les finestres corredisses.
Recordo les ulleres de prop i les de lluny.
Recordo pinces de depilar, les negres, les bones.
Recordo unes rodes de pneumàtic giratòries, unes onades de ciment i un llit elàstic a la Rambla Prim.
Recordo l’expectació davant la imatge de David Carradine amb la sintonia de Kung Fu a les cinc de la tarda.
Recordo una crossa amagada darrere la porta de la cuina.
Recordo una tos raspera recurrent que s’acabava amb un “ai”.
Recordo un pot de tabasco esquitxant les rajoles noves del terra.
Recordo una barra de mig de pa guardada en l’últim calaix de la cuina.
Recordo tres gotes d’un pot blanc i blau de sacarina caient sobre el tallat de la tarda.
Recordo les llàgrimes lliscant per les teves galtes no una, sinó dues vegades.
Recordo una banyera saturada de regals de Nadal.
Recordo una ma estrenyent-me fort al llit del Hospital del Mar.
Recordo.
Tu no recordes.
Jo recordaré per totes dues.
T’estimaré sempre iaia.
