He estat visitant indrets on havien viscut els meus avantpassats. Cases construïdes i mantingudes gràcies al seu esforç, a l’estalvi, a una actitud conservadora de mantenir per a les futures generacions. Alguns ni tan sols podien pensar que jo o la meva generació existíssim. Varen viure el seu temps. I amb el seu sentit de la vida, de la família, anaren deixant una petjada, una herència que s’ha transmès generació rere generació.
Tinc ara un sentiment de gratitud. Quan era jove, poques vegades havia pensat en els meus avantpassats. Ara si. I em fa pensar el pelegrinatge que cada persona fa al llarg de la vida, del naixement fins la mort, un camí, amb alegries i tristeses, amb fracassos i èxits, amb amor i odi, una mica de cada, o potser en molts casos mes aviat amb una tendència a fer el bé, a estimar, essent així petites peces de l’engranatge de la història, que gràcies al pas de les generacions ha arribat fins el present.
En aquestes dates prenadalenques, em sembla bo recordar el sentit de família que moltes persones han tingut al llarg de la seva vida, autèntica herència pel que fa a valors humans i cristians, de donació i d’obertura a l’altre. Molta esperança en la vida, en una vida transcendent, guiada per la llum que es fa present per Nadal.
I sento així un profund respecte per la història, per com s’han decantat les coses al llarg del temps, en la mesura què ens ha fet a cadascú de nosaltres. I per això considero que el temps passa, però resta dins nostre, consumint-nos però alhora donant-nos l’oportunitat per a generar llum i vida, una vida plena de misteri…
