Barcelona, segons Viquipèdia és una ciutat situada a la costa mediterrània de la Península Ibèrica, la capital de Catalunya, de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès.
Si em permeteu una mica de broma, al ciutadà de Barcelona, sovint fora de la ciutat no se li diu barceloní. Se l’anomena “camacu”. Segons Viquipèdia també, un “camacu” és un ciutadà de l’àrea metropolitana de Barcelona, gran desconeixedor de la natura (apart dels testos del seu jardí), altrament anomenat “pixapí” o “xava” 🙂
Si anem més enllà del que diu el mapa, està clar que la capital de Catalunya s’ha convertit en un lloc molt conegut. Tant per la pròpia ciutat com pel nostre estimat club de futbol, el Barça.
La ciutat es va donar a conèixer al món arran dels Jocs Olímpics del 1992; amb la creació de la Vila Olímpica, la construcció de nous hotels i rehabilitació d’antics, desenvolupant noves i modernes instal·lacions esportives no esportives, amb creativitat, amb la cuina d’autor, amb l’emprenedoria com emblema, amb la creació del CCCB (centre de cultura que reprodueix tot tipus de cultura, concepte únic al mon). Amb l’ambient, l’esperit olímpic (que segons com encara dura), amb l’esma, optimisme i alegria del ciutadà mediterrani. Podríem dir que aquesta “nova ciutat” que va renéixer el 1992 no ha parat de fer coses fins avui. I això gràcies a molta gent que ho impulsa: ciutadans, autoritats, empreses, emprenedors. Entre tots. Cal que les autoritats ho impulsin, però que els ciutadans i les marques, ho consolidin. Mango, Moritz o Custo en són un bon exemple.
Actualment, Barcelona és una de les ciutats d’Europa amb més notorietat de marca. Un estudi publicat al 2011 per la consultoria britànica Saffron, la situa (empatada amb Berlín i Amsterdam) al tercer lloc del rànking de ciutats europees amb més coneixement de marca, el brand awareness que anomenem els publicitaris (darrera de Paris i Londres). Tot i que està encara lluny de Nova York, Londres o París. Actualment Google ofereix més de 900 milions de resultats amb la paraula “Barcelona”. Nova York és la que en té més, amb més de 6.000 milions de recerques.
En aquest context, les ciutats són productes que han de vendre’s al món. Com si fossin patates fregides que s’han de vendre al supermercat! En un món tan competitiu on la història o la cultura ja no són suficients per atraure al turisme, cal quelcom molt més fort per enamorar la gent. Barcelona ja no atrau només (que també) per la Sagrada Família o pel Tibidabo. Atrau per moltes altres coses. Més enllà de la cultura arquitectònica o artística, s’hi suma la gastronomia, l’esport, la moda, l’art, el disseny, la creativitat, la gent, el caràcter, el sol i el mar.
En un entorn obert, canviant i competitiu, la ciutat s’hauria de convertir en un poderós element de diferenciació, s’hauria de convertir en una gran marca! Posicionant-se adequadament, a partir de les seves principals característiques, atributs, oferta i valors.
Ara bé, si volguéssim definir la marca Barcelona com ho faríem? Quin seria el missatge clau a transmetre? Sí, una marca coneguda a l’exterior però amb una imatge i uns valors potser no únics? Si hom es pregunta què comunica avui Barcelona, ben segur que tindrem varies respostes (probablement totes vàlides). Barcelona, ciutat del disseny, Barcelona, ciutat de Gaudí, Barcelona, innovadora en arquitectura, Barcelona, pionera en gastronomia, Barcelona, el centre de la moda, Barcelona, la botiga més gran del mon (encara perdura aquesta imatge …). Per tant amb diversos posicionaments, i amb la manca d’un missatge clau propi, diferenciador i únic que comuniqui sempre el mateix, tant a dintre el territori català com a fora.
Si volem un dia ser realment com París o Nova York … haurem de decidir quin missatge clau comunicar, amb un únic eix paraigües sota el qual facin les comunicacions, sota el qual dissenyin tots els materials, que no diversifiqui missatges, sinó que els concentri. Només així serà de debò una ciutat-marca ben posicionada en la ment del consumidor capaç de ser capdavantera al món.
I quin ha de ser aquest missatge? Per definir-lo primer cal pensar com volem que sigui la nostra Barcelona. I això sí que li pertoca en gran mesura a les institucions. A mi m’agrada l’eix del disseny. Barcelona, ciutat de disseny. Transmet un missatge clar! Què vol dir ciutat de disseny? Disseny de moda, disseny artístic, disseny gràfic, disseny gastronòmic, disseny arquitectònic, disseny cultural, disseny empresarial. El disseny, com Barcelona està de moda! Atrau! I crea sentiment d’orgull. De totes formes s’accepten propostes!
