“Cap dels pobles o regions que formen part de l’Estat espanyol podria entendre’s, tal i com és avui, si no hagués format part de la llarga història d’unitat cultural i política d’aquesta antiga nació que és Espanya. Propostes polítiques encaminades a la desintegració unilateral d’aquesta unitat ens causen una gran inquietud”. Això escrivia la Comissió Permanent de l’Episcopat espanyol, composta per una vintena de bisbes. La Permanent continuava dient: “Davant la crisi, solidaritat”, entre tots els pobles de l’Estat espanyol.
La Permanent Espanyola reconeix “en principi, la legitimitat de les postures nacionalistes que veritablement cuiden el bé comú”, però després amb un to “no menys nacionalista” destaca “la responsabilitat respecte el bé comú de tota Espanya” per anar en contra de la llibertat i el dret d’autodeterminació, que sempre ha defensat la doctrina social de l’església . El portaveu – Juan Antonio Martínez Camino- explicava “hi ha un deure moral sobre el bé comú d’Espanya i les acciones unilaterals polítiques no són prudents ni moralment acceptables”.
Els quatre bisbes de Catalunya es van abstenir en la votació de l’esmentat document. Ara –¿és una rectificació, és un aclariment?- tots els bisbes catalans han posat les coses en el seu lloc, apel·lant al reconeixement de la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya -en el sentit genuí de l’expressió- i defensant alhora el dret de reivindicar i de promoure tot el que comporta l’autodeterminació lliure dels pobles; en aquest cas del poble català, tal com veiem en la doctrina social de l’Església. Al mateix temps recorden la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat alienable de les persones i dels pobles i que busquin la pau i la justícia. I tot ho escriuen en un context de la lliure opció en matèries opinables. És a dir: llibertat en primer lloc.
Els bisbes catalans deixen clar als catòlics -desmarcant-se així de la Permanent- la “legitimitat moral de totes les opcions polítiques” a l’hora de escollir el futur de Catalunya, sempre que aquesta opció, sigui quina sigui, es basi en el respecte a la dignitat i llibertat inalienable de les persones i dels pobles. Afirmen també que no correspon als bisbes “optar per una determinada proposta” davant els reptes plantejats pel Govern català. Aposten pel diàleg i la racionalitat de totes les parts implicades per tal d’aconseguir un món més solidari -socialment, familiarment, econòmicament i culturalment parlant-, i en el qual es puguin fomentar millor les solucions que siguin més justes de cara al respecte mutu i la fraternitat dels pobles i nacions. Demanen, com és lògic, un capteniment respectuós pels principis ètics fonamentals de la convivència política.
Des de aquestes pàgines recordàvem fa temps el que el “Compendi de Doctrina Social de l’Església Catòlica”, publicat per la Santa Seu, diu sobre el dret fonamental de les nacions i dels pobles per autodeterminar-se lliurement”… “El camp dels drets de l’home s’ha estès als drets dels pobles i de les nacions: en efecte, “tot el que és cert per a l’home ho és per als pobles”. El Magisteri eclesial recorda que el dret internacional “es fonamenta en el principi de l’igual respecte dels Estats, al dret de l’autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb vista al superior bé comú de la humanitat”. La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respecte als drets dels pobles, en particular el dret de la independència.
Continuarà…
