Al vuitè pis, des de
l’habitació vuit-cents-dotze,
a les set i vint-i-un minuts,
el cel i el mar es confonen.
Un avió retalla l’horitzó
en un intent de separar rosa i blau.
Els pins i jo contemplem l’escena:
Un badall i estirem el cap sobre les teulades.
El setembre encara és calorós,
les nits llargues.
La pell emmorenida de l’estiu demana que
la hidratin les besades del Bon dia!
