Un nou eix ha aparegut a Europa, després dels eixos París – Berlin, Milà – Hamburg o Viena – Varsòvia, ha aparegut una iniciativa per part de tots els països considerats de l’Est. Des de les costes de Bulgària fins a les costes d’Estònia, i des de la frontera ucraïnesa fins a la costa de l’Adriàtic, ha aparegut un nou eix vertebrador. Europa de l’Est, menystinguda i relegada a un segon nivell perifèric, demana pas. L’aliança de Visegrad, o V4, ja fou un avís a l’aparell i maquinària de la Unió Europea, l’est s’ha de tindre en compte, amb les seves particularitats.
La BABS, o Iniciativa Tres Mars, vol articular un nou eix comercial, diplomàtic i de seguretat entre tots els països de l’Europa oriental que formen part de la Unió Europea. Els tres mars són l’Adriàtic, el Bàltic i el Mar Negre, i la intenció és crear un pol a part del tradicional eix París – Berlín o Hamburg – Milà. Però amb una particularitat, la seva fita màxima no és la integració federalista de tots aquests Estats, sinó la de cooperar com Estats sobirans el màxim possible, volent avançar en integració europea, però sense el biaix actual pro-Europa Occidental. És important això, perquè molts governs dels Estats membres del BABS consideren que la integració europea és positiva, però són crítics en el com perquè es vulneren les sobiranies nacionals en alguns casos.
La majoria d’ells, sobretot els quatre que integren el grup Visegrad (Polònia, República Txeca, Hongria i Eslovàquia) són països amb fortes conviccions atlantistes, doncs defensen l’OTAN per sobre de l’exèrcit comunitari europeu, però també defensen que la primacia de la sobirania nacional ha estat constant, com una salvaguarda davant d’alguna decisió comunitària europea que no sigui ben rebuda al país.
Alguns europeistes consideren el grup V4 i la “Iniciativa Tres Mars” com un corrent euroescèptica, més que euro-crítica. Però també s’ha d’entendre que els països de l’est, com deia al principi, sempre han estat tractats com una perifèria inclús sent ja membres de ple dret de la Unió Europea, i com uns estrafolaris per no abraçar el “bon-rollo” de la resta de països. L’actual govern polonès, dirigit pel President Duda és un exemple, i el govern hongarès, dirigit pel Primer Ministre Viktor Orban, un altre. Tots dos encapçalen el bloc de crítics amb l’actual Unió Europea, i tots dos són els principals promotors de la Iniciativa Tres Mars.
No és casual tampoc que s’hagi buscat la integració de tots els països que fan frontera amb Rússia, perquè la intenció d’aquesta iniciativa també és dependre menys de la Federació Russa i organitzar-se amb els recursos propis existents. La voluntat de posar en contacte l’empresariat de tots els països integrants, com també fer corredors de mercaderies, actualment inexistents, entre les regions balcànica i bàltica. Actualment es vol fer la Via Carpathia, que comunicarà Grècia amb Lituania, i també comunicar les zones d’extracció de gas de Polònia amb Croàcia.
En l’actualitat la dependència energètica per part de l’Est d’Europa és una de les falles que tenen les seves sobiranies nacionals, perquè depenen de Turquia i/o Rússia, però en el cas que s’aconseguís extreure gas de Polònia de manera senzilla i es pogués exportar arreu, seria sense dubte una gran ofensiva comercial contra el quasimonopoli rus existent. La voluntat de guanyar sobirania és una de les coses que més mou a aquests Estats, el fet de tenir empreses, inversions, exportacions i importacions, de manera vertebrada arreu del territori europeu és una fita meravellosa, però condicionant que les decisions polítiques es segueixin prenent als seus Parlaments.
L’actual aturada sistèmica, el fet que l’economia es desplomi arreu, pot generar noves iniciatives i nous espais. Actualment, a Varsòvia, trobem la seu central del Frontex, Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Unió Europea. És a dir, qui gestiona les fronteres exteriors comunitàries. Tot el que és gestió de persones migrades, per exemple, passa pel Frontex. I per altra banda a Budapest, Hongria, hi ha el CEPOL, l’Agència Europea per la Formació Policial.
Encara que no hi hagi influència de la política domèstica en aquestes agències, el fet que estiguin en països euro-crítics no deixa de ser interessant, doncs són un pol de poder interessant. El fet que la seguretat fronterera, i la seguretat interna estiguin a Hongria i Polònia és important, per què casos com el fet succeït a la frontera grega no sabem si no s’haguessin donat si la seu de Frontex estigués a París o Roma.
Després del ‘Brexit’, el passat 31 de gener, on la situació no els va tan malament com es deia que els hi aniria, el fet dels MED imposats per part de les institucions europees contra els Estats, i la falta de cooperació comunitària en la situació actual, doncs s’ha anat més ràpidament en el marc OTAN o directament negociant entre Estats europeus, la situació per la federalització de la Unió Europea és crítica.
O canvia, o es dissol. O descentralitza la presa de decisions a cadascun dels Estats, o es dissol. I és en aquest horitzó on iniciatives com la Iniciativa Tres Mars tenen pista per córrer. La debilitat de les estructures actuals contra noves estructures de poder regional generen un xoc.
Qui guanyarà? Qui aguantarà més? Caldrà repensar la situació actual cap a un marc mirant al Tractat de Maastricht en lloc de seguir avançant en una falsa integritat europea? Falsa perquè si s’hagués fet de manera correcta ara no hi hauria cinc velocitats diferents sota les mateixes lleis i preceptes que generen més diferències. L’apoderament per part de sectors actualment relegats serà un fet interessant, i caldrà seguir-ho.
