Quan de sobte em va venir al cap el començament d’una nova lletra per l’antiga cançoneta sobre aquell Sr. Ramon que enganyava les criades, en el primer moment vaig pensar deixar-ho córrer perquè podia ser una lleugeresa imperdonable fer brometa amb el patiment de tants dels nostres. Però repensant-ho (tot cal pensar-ho almenys dues vegades) vaig creure que potser no és pas errat d’usar també l’humor contra la repressió com una forma més de dir que no ens rendim, facin el que facin els nostres contraris. Si m’equivoco ho han de dir els que llegeixin (i potser fins i tot cantin) aquesta nova lletra. I aquí va:
Nova lletra per la vella cançoneta “El senyor Ramon enganya les criades”.
Encegats togats
enganyen el seu poble.
Encegats togats
només fan disbarats
i aquells que no passen
pel seu embut,
tururut, tururut,
qui protesta ja ha rebut.
Mentiders togats
ara que el vent es gira,
Mentiders togats
es veuen enxampats.
Aquesta genteta
ara té ben clar,
tral·lalà, tral·lalà,
que som durs de rosegar.
(Confio que aquest text no em comporti una acusació per terrorisme literari…)
