L’afer de les tarifes elèctriques és un dels més escandalosos, vergonyosos, criminals, que s’esdevenen al nostre entorn més proper. Sí, criminals, perquè, mentre gent que no pot pagar la factura elèctrica de l’aire condicionat o del ventilador s’està ofegant de calor, les elèctriques es lucren apujant exponencialment les tarifes. Que no em vinguin amb excuses que el sistema està imposat per la Unió Europea, entre altres raons perquè el gobierno y los poderes fàcticos quan han volgut passar-se pel folre les recomanacions del tribunals de la UE, o han retardat indefinidament la incorporació d’algunes directives de la UE o ho han ignorat sense vergonya.

Això va més enllà del neoliberalisme del PP, això és capitalisme salvatge i té noms i cognoms als qui algun dia s’haurà de fer justícia, quan n’hi hagi… Aquests que tenen aire condicionat al iot escatimen l’aire del ventilador als “pobres energètics “ que viuen en pisos  de 30 m2. o que en un de 60 m2. hi viuen quinze persones. Vosaltres sabeu que no exagero. Sí, a mi no em falta de res, però tampoc em sobra cap iot…, ni una barqueta a motor. Voldria veure publicades les declaracions de renda tan sols de les cinquanta primeres fortunes de l’Estat espanyol. Llavors veuríem si qui més té més paga. I veuríem qui son els primers cinquanta “escanyapobres”.

Les elèctriques espanyoles apliquen les tarifes més altes d’Europa, tenen grans beneficis i encara reben subvencions de l’Estat, de nosaltres, inclosos els que s’ofeguen de calor; aquests, si tenen la sort de tenir feina, de la seva nòmina se’ls descompta un percentatge de l’IRPF a compte; el mateix IRPF que no paguen les grans fortunes. Oh, potser la declaració els surt negativa i els tornen diners…! Els qui pensen així tenen el cap calent i no escalfat per la calor precisament.

Un servidor no creu que la generació i distribució d’energia elèctrica hagi de nacionalitzar-se, al menys en la seva totalitat. Una empresa pública d’electricitat? Una? Potser sí, però ai! Com sortirien el poders fàctics a denunciar competència il·lícita per part de l’Estat; els monopolis encoberts només els poden tenir ells! Ah! Europa no ho permetria. Ja hi tornem a ser, es recorre a Europa quan convé mitjançant lobbies molt ben pagats i que “paguen” molt bé. Quan no convé, no se’ls fa cas i aquí no ha passat res.

Mani la dreta o l’esquerra estem engolits per un sistema neoliberal on tot s’hi val, pels poderosos, és clar. Existeix un sistema, l’“Economia social de mercat”, en la que el mercat funciona lliurement però vigilant i acotant amb línies vermelles els abusos com els que practiquen les elèctriques i altres empreses que venen o produeixen serveis essencials per la societat, per a tots els nivells socials. Els preus d’aquests productes i serveis estan controlats quan depassen nivells que no son assequibles per a tothom, però petits i grans empresaris poden arriscar-se, obtenir beneficis raonables i competir lliurement sense cometre abusos i retribuint dignament els seus treballadors. De l’”Economia social de mercat” no en parlen ni els socialistes. Tampoc els comunistes perquè els embla massa liberal. És, però, el model econòmic que compagina llibertat de mercat amb la justícia social. Existeix la competència que millora productes i serveis amb preus justos, però en ella no hi caben els abusos, com en el cas de les elèctriques que son les que avui ens toca analitzar. Hi ha tanta injustícia en molts aspectes que avui no toquen, que no es resoldrà sense la revolució. Sí, per aconseguir una societat justa cal un profund canvi de sistema, d’això en dic revolució; no vull sortir al carrer amb bombes ni metralletes, però sí massivament, amb coratge i tenacitat. Si de cas, la violència ja la posaran els altres. Veurem si Europa fa honor al seu amagat humanisme.

Permeteu-me que em surti de les coses de menjar, que no tant. Vivim molts drames i misèries i no vull acabar avui sense posar-ne entre ells un de relleu. És el cas de l’Afganistan. La gent normal és carn de canó i els talibans arribaran a Kabul sense que cap estat del món “civilitzat” hagi fet res per impedir-ho.

Totes les forces occidentals se’n van; han fracassat com van fracassar els russos. No volen més baixes de les seves tropes i els costa molts diners. Aquestes forces occidentals, encapçalades pels EEUU, tota la vida s’han ficat on els convenia; recordem la guerra de l’Irak amb el trio de las Açores, la caiguda del president constitucional de Xile, Salvador Allende, el cas de Síria ha estat una vergonya, l’abandó dels kurds un crim. Però resulta que allà d’on no se’n haurien d’anar se’n van deixant la població, sobretot les dones i criatures, a mercè d’uns salvatges que ja coneixen i que coneixem tots els que ens n’hem volgut assabentar de con les gasten els talibans.

Som en un món global o en una dictadura dels interessos econòmics i polítics més execrables? Qui arma els talibans? La resposta porta molta cua; els fabricants d’armes, naturalment. Però, i els intermediaris comissionistes? Hi ha un fugit de la justícia espanyola, l’anomenat emèrito que s’ha enriquit amb aquesta feina tan bruta, criminal. No s’hi valen excuses, el seu fill, què hi va a fer a l’Aràbia Saudí? Els Borbons han sigut sempre de la mateixa peça i aquí aguantant una monarquia corrupta i més, mentre els “poders fàctics” la mantenen per no perdre el seu poder d’enriquir-se a base d’ofegar de calor els qui no poden gastar electricitat per refrescar les seves llars. Criminals, tots ells!