Ja feia algun temps qui subscriu li donava voltes a obrir amb una nova columna, un nou front pel qual deixar anar del pap tot allò que no escau es digui del Gol Sud estant, que dóna pel que dóna, que Déu n’ hi do i no ens queixem, que per més donaria si el sabés aprofitar més perquè al cap i a la fi el Barça no és més que una metàfora del país i el futbol ho és de la vida, però ja m’enteneu si us dic que és un marc força -massa- definit.
Obro doncs una nova secció deixant la mandra i la vergonya, atenent els amables comentaris que alguns dels lectors m’han adreçat i aprofitant una circumstancia personal que deixant-me fora de combat una setmana, m’ ha donat temps per asseure’m i fer un esborrany de llista d’ afers a tractar. Li he demanat a l’ amic Pere, em pugi al Matí aquestes primeres línies en codi de marc dispers, que han de ser de doble agraïment; pels simpàtics desitjos de recuperació dels lectors i companys de diari, i perquè aquests desitjos sembla que gràcies a Déu i als bons oficis que allotja l’Hospital de Barcelona, s’estan acomplint abastament.
