Bernardine Evaristo es va endur el Premi Booker 2019 per Girl, Woman, Other. Aquell mateix any l’editorial AdN, del grup Anaya, el va publicar en castellà i va ser un petit fenomen, no de masses, potser, però sí que va córrer força i va recollir elogis. En aquell moment cap editorial catalana va voler o poder publicar-lo en la...
Que les primeres pàgines d’aquest llibre et parlin de la sensació de sortir de l’escola i arribar corrents a casa per connectar-te al MSN per veure si el noi que t’agradava també s’hi havia connectat i així podíeu iniciar un xat que duraria tota la tarda és el que t’enganxa ja des d’un bon començament. Perquè saps que, si...
En un vers d’una de les cançons més emblemàtiques de Joaquim Sabina diu “tú reinabas detrás de la barra del único bar que vimos abierto”, darrera el taulell de la llibreria La llar del llibre del número dotze del passeig de la Plaça Major de Sabadell reina l’Àngels, sota una pila de llibres que s’amunteguen sobre el...
En una època de debat sobre si els clàssics infantils han de ser esmenats per adaptar-los a les sensibilitats actuals, el segell juvenil de Raig Verd Indòmita ens porta una obra de nom curiós i que, segons la seva pròpia autora, va costar molt de publicar precisament perquè va en contra de la sobreprotecció literària a la que actualment...
Hi ha llibres que ens arriben en català precedits per unes expectatives altíssimes, ja que han sorprès i agradat molt en altres llengües. Pot ser que aquests llibres no suportin el pes de tenir el llistó tan amunt d’inici. En el cas de “Demà, i demà, i demà” de la Gabrielle Zevin, la pròpia editorial que el publica aquí,...
Sovint hi ha el debat sobre si s’ha de separar un autor de la seva obra i, evidentment, respecte a això hi ha opinions per tot. La discussió és viva quan parlem d’un autor actual, que per la seva ideologia o tarannà fa que ens mirem amb suspicàcia o rebutgem els llibres que escriu, fins i tot sense llegir-los....
Si mirem enrere en la literatura catalana, més enllà de Mercè Rodoreda i Caterina Albert, trobarem una llarga corrua d’escriptors de renom que copen els llibres de text i l’imaginari col·lectiu. Vol dir això que les lletres nostrades no han comptat amb dones escriptores amb qualitat suficient com per ser recordades? Com passa en tants altres àmbits, la resposta...
Tan sols observant i comprenent el que ens envolta ens obre els ulls a adonar-nos de com tot canvia vertiginosament.
Els ideals d’èpoques passades semblen ara caducs o fins i tot poc idonis, amb filosofies de vida arrelades al consens familiar, la tradició o sovint l’obligació.
Els compromisos són ara equilibrats, entenedors i adients a l’estil de vida, ideals o projectes...
Hi ha llibres que funcionen sorprenentment bé pel boca-orella. Autors o autores desconeguts a casa nostra que, per una petita espurna, comencen a estar en boca de tothom i sorprenen una gran majoria de lectors. Aquest és el cas del debut literari de Tatiana Ţîbuleac que va arribar a les nostres vides com “El verano que mi madre tuvo...
Llegir variat és sempre un goig. Saltar d’una novel·la costumista a una saga de ciència ficció, o combinar un recull de relats de gènere negre amb una biografia ens enriqueix i ens amplia horitzons com a lectors. Si bé ens agrada etiquetar-nos en gèneres concrets, va bé tenir els marges flexibles. Qui més, qui menys, però, té algun tema...
