Democràcia Cristiana? Si, gràcies (1).
La Democràcia Cristiana (DC), afirmo, és una gran desconeguda. No quant a nom, no quant a marca, no quant a expressió feta, però si quant a contingut, quant a missatge.
La DC afirma, per sobre de totes les coses d’aquest món, la dignitat preeminent de cada ésser humà. La persona com a subjecte de la...
"Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc mai precaucions"
D'un sonat, d'un ésser quimèric, d'un somiador que no s'ajusta a la realitat, d'un alienat de dimensions mítiques se'n diu exactament un "quixot".
Recordeu gràcies a qui en José Borrell va ser president del Parlament europeu? Doncs a un pacte amb Vidal Quadres, flamant vicepresident del mateix Parlament. El cinisme no té límits.
Al final són sempre els calers, i tal i com el catalanisme segurament va sorgir de l'enrabiada que els espanyols se'ls haguessin ficat a casa, ara els independentistes creixen com bolets perquè veuen que una part dels seus sous marxen i no tornen mai
La por va de l’estòmac a l’urna sense recórrer, ni per un trist segon, a la capacitat racional que tens tu i que no té el teu gos
El "ciao" és una italianització del "siau"
El laïcisme considera la realitat com si fos autosuficient i és belligerant contra tot allò que soni a transcendent
Es veu que Finlàndia ja no ens serveix de model
França és un mirall, el mirall hispànic. A Catalunya, el Tractat dels Pirineus ens escarmentà; i gat escaldat amb aigua tèbia en té prou. Però a les Espanyes la copien al peu de la lletra.


















