I tant que guanya l’abstenció! Com voleu que sigui d’una altra manera si tothom s’adona que són unes eleccions que no són unes eleccions! Els candidats no són uns candidats –es tracta de fracassats, empestats, barruts, parents, ex alts càrrecs, inadaptats, ganduls, gent en retirada, obsessos…– i es tria un parlament que no és un parlament –ni té capacitat legislativa ni fiscalitza cap govern. Què s’esperàven, doncs?
D’acord, hi ha candidats que ho són de debò. Que jo sàpiga, a casa nostra, son tres, que, mira, han guanyat el seu escó. La resta entra en alguna d’aquelles altres categories. Val (2): aquestes eleccions també serveixen perquè la gent votem el que ens demana el cos, de vegades fent el brètol. Per això a Gran Bretanya els ultres del UKIP depassen els laboristes i a França els Verds el Partit Socialista, etc.
En aquestes condicions, guanya l’abstenció i hi perden més els partits en el Govern i els grans partits, per aquest ordre. Lògic.
