Des de dalt de la torre d’un castell, un rei castellà, el nom del qual ja no podem recordar, observava boscos i paratges del seu fantàstic reialme. Resseguint amb la vista la salvatge bellesa dels seus immensos dominis, un magnífic linx entre els joncs d’un riu hi fità. Aquesta bèstia, el darrer de la seva estirp, encalçava una llebre...
Quan fa un mes, aquestes lletres només eren una idea, el títol era Tinc una amiga embarassada. Un mes després, ha vingut la primavera, o el virus s’ha escampat via grup de whatsapp, i ara el títol és el que és. Quatre. Tinc quatre amigues embarassades i a mi em ve el drama.
Em sembla que us sento: “D’acord, tens...
Tina Cantó Vives ens va deixar dissabte passat.
Col·laboradora d’El Matí digital des de finals del 2009, ens feia arribar els seus escrits amb una periodicitat gairebé setmanal, amb una constància admirable. Amb els anys i la pèrdua del seu marit i de la seva salut, va anar espaiant la seva participació. D’escrits en va arribar a publicar dos-cents vint-i-set,...
Estimat diari;
Avui s’ha aturat a parlar amb mi i m’ha preguntat com estava, ha estat un gran dia, tot i que m’he posat vermella com un perdigot, les altres noies de la classe se’n han adonat i jo, m’he posat a riure com una babaua.
Estic tan enamorada! Tot en ell es increïble, els seus cabells rosos i rinxolats, el...
Assolella't cap endins, projecta i enlaira el clos cap enfora. Tenyeixes de color, amb un somriure clar, l’ombra del carreró que ens retroba. Portes dins teu el nucli d’una bonica essència preparada per ser esbrinada. No importa quan, ni on, ni de quina manera però la teva aura hi és i hi serà.
Estima tant com puguis i que t’estimin...
Quan de temps fa que no escrius sense intenció? Amb això de “sense intenció” vull dir sense un objecte definit que s’anticipi al text, sense uns límits temporals imposats, o sense una estructura definida segons la qual el teu text hi anirà ficant-se, com una massa tova de pa, com plastilina o aquella substància acolorida que es venia en...
L’any 1997, el famós programa de ràdio americà Coast to Coast AM va entrevistar a un home anomenat Mel Waters, que afirmava que en una zona de la seva propietat situada al turó de Manastash Ridge, a Whashinton, hi havia una espècie de forat estrany on la gent hi anava a tirar residus. Hi tiraven de tot: vells electrodomèstics,...
Miguel Sanz Mayor
Els ''pauers'' farcits d'avena en vena tenen el seu moment de glòria als seus llocs de treball. Han estat on neva. Alacant és plena de Roalds Amundsens indicant per quina carretera i en quin port de muntanya parar. Inclòs hi ha gent que ha matinat per veure la neu. Castaños està buit. No hi ha gent al...
Mireu-la que orgullosa,
ens mostra la branca
on llueix el fruit!
En el seu esguard llegeixo el missatge:
“Mira’l i no el toquis,
és el meu fillet,
no vol roba estranya,
per no passar fred.”
Li porto sabates amb un picarol,
ametlles torrades
i un iogurt de mel.
“Ja en té de joguines,
de panses i figues,
xuclades seguides,
del pit ple de llet.”
Deixa-me’l un xic!
Vine amb mi una mica!
T’aixecaré enlaire,
et faré arri-arri...
Per David Jou
Arraulida, intimidada, estupefacta,
acorralada en un angle del llit,
en un racó de la cambra,
sense voler creure el que veu ni el que sent,
esglaiada.
Qui és aquest que ha entrat sense que ella se n’adoni?
Quant tardarà a forçar-la?
Potser va ser així l’entrada:
por, terror, pànic, la gran ferida
d’una irrupció inesperada
en la seva innocència gairebé infantil,
trastocant el seu món de puresa ingènuament...
