Inici Calaix de sastre

Calaix de sastre

Ànima d'estels
Retrobar-se amb el passat t'arrossega a escenaris desconeguts que expliquen com és el present. Tan lluny i la vegada tan a prop. Reflexiones i te n'adones que, d'alguna forma, eres el resultat de tot allò que altres han sembrat i que només es troba a l'ànima dels estels. Edward Lorenz a la Teoria del Caos expressa amb la coneguda...
La lluna és visible de dia perquè el Sol il·lumina les dues cares del satèl·lit. I en eixos dies que està darrere de la Terra es produeix la màgia. Quan m'explicaren a l'escoleta les fases de la lluna ho vaig contar als meus pares amb pèls, senyals i detalls. Mirar al cel, a poqueta nit o quan estàvem a...
Voluntariat
Ni en un milió d'anys m'hauria imaginat que formar part del Voluntariat per la Llengua fos tan gratificant al punt de voler compartir aquesta experiència en El Matí. I ho faig perquè he de compensar d'alguna manera tot el que a mi m'aporta. Difondre això potser anime a altres persones a integrar-se en aquesta plataforma. I què ho fa...
arribades a l'aeroport
Tot el setembre que veiem el cant als principis, que llegim i veiem anuncis i notícies de gent que diu adeu a la disbauxa d’un estiu ballant aquí i allà, gent que s’atura i abaixa la marxa per tornar a una línia de sortida que tornen a dibuixar amb il·lusió o amb la mandra d’haver de començar a córrer...
Sóc sols un orfe de la maleïda Transnístria. Un territori de ningú, sol enmig de terres eslaves, que no existeix a ulls del món. Deixeu-me recordar el desgraciat dia en què em fiu a la mar en aquests llims càustics anomenats existència. La meva causa és amarga, car els meus pares, en deixar-me allí oblidat van cometre el vil pecat...
Des de dalt de la torre d’un castell, un rei castellà, el nom del qual ja no podem recordar, observava boscos i paratges del seu fantàstic reialme. Resseguint amb la vista la salvatge bellesa dels seus immensos dominis, un magnífic linx entre els joncs d’un riu hi fità. Aquesta bèstia, el darrer de la seva estirp, encalçava una llebre...
embarassada
Quan fa un mes, aquestes lletres només eren una idea, el títol era Tinc una amiga embarassada. Un mes després, ha vingut la primavera, o el virus s’ha escampat via grup de whatsapp, i ara el títol és el que és. Quatre. Tinc quatre amigues embarassades i a mi em ve el drama. Em sembla que us sento: “D’acord, tens...
Tina Cantó Vives ens va deixar dissabte passat. Col·laboradora d’El Matí digital des de finals del 2009, ens feia arribar els seus escrits amb una periodicitat gairebé setmanal, amb una constància admirable. Amb els anys i la pèrdua del seu marit i de la seva salut, va anar espaiant la seva participació. D’escrits en va arribar a publicar dos-cents vint-i-set,...
Estimat diari; Avui s’ha aturat a parlar amb mi i m’ha preguntat com estava, ha estat un gran dia, tot i que m’he posat vermella com un perdigot, les altres noies de la classe se’n han adonat i jo, m’he posat a riure com una babaua. Estic tan enamorada! Tot en ell es increïble, els seus cabells rosos i rinxolats, el...
Assolella't cap endins, projecta i enlaira el clos cap enfora. Tenyeixes de color, amb un somriure clar, l’ombra del carreró que ens retroba. Portes dins teu el nucli d’una bonica essència preparada per ser esbrinada. No importa quan, ni on, ni de quina manera però la teva aura hi és i hi serà.  Estima tant com puguis i que t’estimin...