Va, pensiero es canta en el tercer acte de Nabucco, una òpera, estrenada l’any 1842, de Giuseppe Verdi, amb text de Temistocle Solera, inspirant-se en el Salm 137 Super flumina Babylonis. Ha estat qualificada com l’ “obra jueva” de Verdi, ja que canta la història del trist exili dels hebreus a Babilònia. És un cant d’amor i alhora d’enyorament, pensant en la seva pàtria llunyana i perduda. Una pàtria, un habitacle, a recuperar, el més aviat possible.
També s’ha convertit en un himne patriòtic oficiós d’una l’Itàlia somniada. Tot el cant és nostàlgic, ja que mira cap a una “voluntat de ser” que es vol viure plenament. La frase “Oh mia patria sì bella e perduta!” (“Oh pàtria meva, pàtria tan bella i perduda”) ressona en els nostres cors com quelcom molt proper i desitjable.
Diu així:
Va, pensiero, sull’ali dorate;
va, ti posa sui clivi, sui colli,
ove olezzano tepide e molli
l’aure dolci del suolo natal!
Del Giordano le rive saluta,
di Sionne le torri atterrate…
Oh mia patria sì bella e perduta!
Oh membranza sì cara e fatal!
Arpa d’or dei fatidici vati,
perché muta dal salice pendi?
Le memorie nel petto raccendi,
ci favella del tempo che fu!
O simile di Solimà ai fati
traggi un suono di crudo lamento,
o t’ispiri il Signore un concento
che ne infonda al patire virtù.
che ne infonda al patire virtù
che ne infonda al patire virtù
al patire virtù!
En català:
¡Vine, pensament, amb ales daurades.
Posa’t en les praderes i en els cims
on exhala la seva suau fragància
el dolç aire de la terra natal!
¡Saluda les ribes del Jordà
i les enderrocades torres de Sió!
¡Oh, pàtria meva, tan bella i perduda!
¡Oh record tan estimat i fatal!
Arpa d’or de fatídics vats,
¿por què penges muda del salze?
Reviu en els nostres pits el record,
¡Que parli del temps que fores!
Al igual que el destí de Jerusalem
Canta un aire de cru lament
que te inspiri el Senyor un alè,
que, en patir, infongui virtut,
que, en patir, infongui virtut,
que, en patir, infongui virtut,
en patir, virtut.
Continuarà…
