L’allargada mà del govern espanyol vol escanyar la Generalitat. Això és més que evident, qui té la pasta mana. La resposta de la Generalitat és fer repercutir la manca de diners a tothom, bé això és un dir, sempre rebem els mateixos. La cosa no funciona, això és un fet evident, i encara hi ha hagut partits, suposadament catalans, com el PSC-PSOE que no han recolzat el migrat pacte fiscal d’en Mas.
La qüestió es fer pinya, i no fer d’espoliador al seu propi poble. L’Euro per recepta és l’exemple més clar de la doble imposició pel sol fet de ser catalans. No pot ser que aquí haguem de ser un país de peatge en tot. Si volem autopistes ens les hem de pagar, si volem receptes farmacèutiques pagar doble… si volem televisió catalana hem d’afluixar les nostres butxaques i si mitjans de comunicació social volen fer edicions en català també han de ser pagades per part de la Generalitat. Ah! i la única solució es portat un Euro Vegas que seria un focus de prostitució, blanqueig de diner i desori total.
Si la Generalitat segueix fent el joc al govern de Madrid aconseguirà que un elevat nombre de catalans identifiqui l’autonomia amb un cost addicional i que si es depengués directament de Madrid no caldria pagar tant ni tenir dobles imposicions com en el cas de l’euro per recepta farmacèutica.
La desapareguda revista Destino, quan era d’en Jordi Pujol, va publicar un dossier cap a l’any 1976, el director n’era en Baltasar Porcel, que deia que Catalunya era un país de peatge, o un títol semblant. Déu no vulgui, que ara per tenia un govern de la Generalitat, en comptes de tenir beneficis hàgim de tenir una doble imposició econòmica.
En moments històrics cal prendre decisions coratjoses i valentes com va fer el batlle de Barcelona doctor Bartomeu Robert amb el Tancament de Caixes l’any 1899.
Ara, politics de “6 d’octubre”, no gràcies.
