Deixant al marge l’anècdota de trobar primer el comentari per davant de l’article comentat, no és gaire habitual poder-te veure comentat al mateix dia de la publicació. Aquesta és la glòria de l’era digital.
Anant per feina. Com pot ser que el Sr. de Solana conclogui que “el problema no el tenen ells, el tenim nosaltres” i que el Sr. Miquel Roca, un dels pares de la Constitució afirmi rotundament que “Espanya té un problema”? El mateix de Solana reconeix que tot plegat és una presa de pèl i que els qui no ho veuen són els polítics.
L’article que és comentari del meu, segurament és impecable tècnicament. Però aquest no és el tema. Segur que el Tribunal Constitucional ha seguit el procediment que les lleis preveuen. Al capdavall tot s’ho couen entre ells. Aquesta és l’argumentació dels espanyols i la seva força aparent. Jo no sóc jurista, però les lleis han de servir a la finalitat per la que varen ser fetes i no es pot fer trampa de seguir la formalitat i canviar-ne el sentit.
1er. El Constitucional no és un tribunal polític i la Sentència és totalment política
2on. El Constitucional és tribunal de part.
3er. El defensor de l’Estatut no ho és de la part interessada
4rt. El Constitucional, amb la col·laboració interessada de l’Advocat de l’Estat, inventa nova doctrina. L’única doctrina política que val per interpretar políticament la Constitució, mentre no es modifiqui, són els diaris de sessions de quan es va redactar.
5è El Constitucional fa trampa i rebaixa l’Estatut de rang, deixant-lo a una simple llei orgànica, per decisió unilateral i al marge del debat polític que la Constitució preveu com a legítima que són les Corts.
Aquests fets són els que m’interessen. Fan jocs de mans davant nostre, i ens prenen els calés pel darrera. L’article del Sr. Pere de Solana, per mi, és la paràfrasi de l’argumentació espanyola, que ens mena a respectar les regles del joc. Regles amb trampa i nosaltres els anem seguint la veta. Reconeixem que ens estan fent trampa i ningú no és capaç de posar-li etiqueta. Per mi, l’etiqueta apropiada, és que han perpetrat un Cop d’Estat.
Una altra pregunta sense resposta: Per què amb un nou Estatut hauríem de recular, si el d’abans era constitucional? Si féssim un brainstorming des dels nostres interessos, segur que sortirien una mà de preguntes sense resposta, totes elles demostratives de l’atac a l’autonomia que ens han fet. Concentrem-nos doncs en això i portem-los als tribunals europeus i fem pressió perquè això esdevingui.
La sortida endavant cap a la declaració de la independència potser caldrà fer-la, però mentrestant carreguem-la d’arguments, i amb tenacitat seguim la lluita, portem-los a Europa que els condemnin per abús de poder i per atacs a la democràcia de què tant s’omplen la boca i tan poc practiquen.
Terrassa, 21 de juliol del 2010.
