Abans de vacances entrava a les llibreries el primer llibre del nostre company Miquel Colomer “Tot el que tinc”, un dels darrers editats per A Contravent. Era un llibre esperat en el que Colomer, professor de llengua i literatura catalanes a l’institut del seu poble Arenys de Mar, feia temps que hi treballava aplegant, editant , retallant i acaronant alguns dels textos que havia anat publicant amb anterioritat a Internet, alguns d’ells en aquest mateix diari digital. D’aquesta tasca de compendi n’ha sortit un llibre construït sobre tres pilars fonamentals: l’educació, la seva professió; Catalunya, el seu país; i la literatura, la seva passió, relligats tots tres per l’amor. Amor a la família, als pares, als fills, a les dones, en relació a qui ens fa avinents les dificultats, les frustracions i desencertats, els entrebancs amarg, però també aquells els moments de tendresa, de joia efímera, de festa, de celebració, d’exaltació, triomf o confidència. Fora n’ha quedat l’anècdota, l’article de circumstàncies, aquells escrits en els que tot i haver-hi deixat una part del geni no eren necessaris per fer entendre qui era i que movia al seu autor.
Vaig conèixer a n’en Miquel just l’any passat i hem conversat llargament de les passions que conformen “Tot el que tinc”. Hem reconegut devocions literàries compartides – Pla, Mann, Roth, entre d’altres – i l’he vist en acció davant del món, al seu poble o a la seva cocteleria-refugi, l’he observat davant les copes, davant les dones – un assumpte que veritablement l’angoixa, una ferida que s’obre i es cauteritza al llarg del llibre – davant la seva mateixa vida que d’alguna manera apareix al llarg en tot el llibre. Còrpora imponent, coqueteria encara viva, mirada curiosa i sentimental, amabilitat sempre disposada i una emoció en la paraula que no pot dissimular ni amb una màscara d’escepticisme i s’escola en la seva particular expressivitat de to i gest. I és aquest mateix Miquel trobat a la riera d’Arenys o a la barra del Tirsa el qui escriu la seva primera obra sobre la base de lectures, dones i dies. Apel·lant constantment a l’exemple dels predecessors i les influències entre elles la destacada de Guillem Simó, autor del dietari constantment revisitat per Colomer “En aquest part del món”, i fent memòria constant de les oportunitat i el temps perduts.
Amb tot, si una cosa aconsegueix Miquel Colomer és convertir-se en protagonista deixant enrere un passat de secundari de luxe, de segon actor, d’amic de primma dona, i qui sap si podem augurar-li moltes més oportunitats de mostrar-nos el que té, el que sap, el que ha viscut o coneix, el que pensa i sobretot el que escriu, i encoratjar-lo – si ho desitja i s’atreveix – a que perseveri, en aquesta tardor, cap a un nou sender d’escriptor.
Tot el que tinc. Miquel COLOMER. Ed. A contra vent.
