El noi parla amb les cames, i amb els peus, però ho fa divinament. Ha tornat. Deixem-nos estar d’explicacions, deu ser el que sigui (i potser no deu ser la javulani que tant ha donat a parlar, que se’n va endur la d’ahir), però a casa ho broda. Ha tornat i amb el l’equip, que qui li va donar els gols van ser els subministradors que cal que ho facin, i ho van fer tan bé que ja els hi donaven mig embastats: Xavi amb una passada en profunditat, més vertical impossible, que deixa descol·locat tot l’equip contrari; Alves, quan semblava que afluixàvem per a respirar una mica, amb un esprint d’infart per la banda i una centrada de precisió mil·limètrica; Iniesta, llestíssim, potser les cames no, però el cap centrat com si no hi haguessin ni mundial ni vacances. Una primera part per a emmarcar.
Els canvis a la segona part han donat l’expectació que el marcador no donava, ni el rival, que no ha tirat a porta (perquè no l’han deixat, literalment) ni un cop. Hem pogut saludar el guaje Villa, que ha fet molt bé de Bojan i transmetent que s’entenia bé amb Messi, jo diria fins al punt de divertir-se.
Tenim equip, tenim una columna vertebral sòlida i que se sap de memòria la ideal del que ens cal. Tot indica que anem ben encarats i que fruirem el que no està escrit: the best is yet to come. Primer títol de la temporada i sisè hattrick del jove Rei Lleó. Quina temporada que ens espera!
