Està tothom d’acord en que la pregunta ha de ser clara i inclusiva. Sobre la primera premissa no hi ha dubtes. Sobre que s’entén per inclusiva, sembla que sí. I és que segons com interpretem aquest terme, el que pot acabar passant és que la pregunta acabi sent confusa.
El primer informe del Consell Assessor per la Transició Nacional diu que la consulta ha de respondre a principis igualitaris i inclusius. En aquest sentit ve a dir que la ciutadania ha de ser cridada “no només a votar sobre el seu futur polític, sinó que també a participar del debat previ on podrà informar-se sobre les possibles conseqüències de l’eventual constitució de Catalunya en un Estat independent i aportar les seves opinions i suggeriments”.
Per tant el concepte d’inclusiu fa referència a que tothom té dret a participar d’aquest procés i a sentir-se’l seu, amb independència de la legítima opció que adopti. No vol dir, però, que la pregunta hagi d’incloure totes les possibilitats d’organització territorial d’un estat perquè optar per formar-ne part o no és una disjuntiva clara però haver de decidir sobre conceptes jurídico-polítics complexes genera confusió sobre el seu contingut i problemes d’interpretació futura. Per tant no respon al concepte de pregunta clara haver de respondre sobre una indefinida tercera via o sobre models federals o autonòmics que, a la vista del dret comparat, tenen múltiples variants. És més, la reivindicació del dret a decidir i els termes en que es va plantejar a les últimes eleccions catalanes, fou per conèixer la voluntat dels catalans sobre la seva permanència o marxa de l’Estat Espanyol, no pel seu encaix concret dins d’Espanya. Aquest encaix, cas d’un resultat favorable a la permanència, correspon a una segona part (ja practicada durant més de 30 anys) del procés com, en el cas oposat, correspon a una segona part del procés establir els termes de la separació pactada o, en el seu cas, la declaració unilateral d’independència.
Per això sembla evident que la pregunta més clara i inclusiva és aquella que pregunta a tothom senzillament: Vol que Catalunya sigui un estat independent?; que admet un clar i inclusiu, per equivalent, sí o no, per resposta.
Ara bé, si algú, considera que aquesta pregunta, en el seu enunciat, ja predetermina l’opció de la independència o li atorga una preeminència respecte a d’altres opcions, per tal d’afavorir el necessari consens entre els partidaris del dret a decidir, es podria traslladar l’opció escollida de l’enunciat a la resposta. En aquest sentit a la consulta es podria preguntar:
“Breu preàmbul: Una part molt important de la ciutadania ha expressat la seva voluntat d’exercir el dret a decidir sobre el marc polític que ha de regir en el futur les relacions entre Catalunya i l’estat espanyol. Per aquest motiu el President de la Generalitat de Catalunya, d’acord a la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya, formula la següent pregunta:
Quin model de relació política entre Catalunya i l’estat espanyol vol que les institucions catalanes impulsin, defensin i adoptin?:
A) Catalunya ha de ser un estat independent, amb una Constitució pròpia decidida lliurement pels seus ciutadans i ciutadanes.
B) Catalunya ha de ser una comunitat autònoma d’Espanya, amb l’organització política que decideixin el conjunt de ciutadans de l’estat espanyol. ”
Amb aquestes respostes es dona sortida tant a l’opció de la independència com a la de la permanència a l’estat espanyol. Queda clara quina és la voluntat dels catalans, si es reconeixen com a subjecte polític amb un àmbit propi de sobirania i quin és el mandat que donen a les institucions catalanes de cara als següents passos a fer. A l’hora integra i engloba les diferents opcions no independentistes en la mesura que quina d’elles ha de prevaldre sempre estarà en el marc de la sobirania del conjunt de l’actual estat espanyol i per tant tampoc té sentit planteja-ho ara i aquí.
Per quin motiu tots els partidaris del dret a decidir no hi haurien d’estar d’acord? Només en veig un: que en realitat alguns d’ells ni volen que decidim ni volen que siguem independents. Però si és així, si us plau, que ho diguin clar i no maregin la perdiu.
