El famós sociòleg Zygmunt Bauman al seu  llibre ‘Vida de consum‘,   seguint amb les reflexions ja expressades a obres com ara  ‘Amor Líquid’, o ‘Modernitat Líquida‘, analitza de forma lúcida i amb un llenguatge gràfic, els canvis esdevinguts al món durant les darreres dècades,  que han afectat les relacions de parella, familiars, o en l’àmbit laboral entre d’altres. Considera l’autor que s’ha passat d’una societat de productors a una ‘societat de consumidors’.

La societat actual, per tant, està orientada a la satisfacció i al gaudi immediats, en la que destaquen l’obsolescència programada dels productes, la qual cosa facilita la seva renovació constant.  En aquest context, l’estabilitat és un problema, ja que la vida es desenvolupa amb el gran referent de ‘l’ara i aquí’.

Comprar i acumular dona molta satisfacció, però també poder renovar els materials adquirits amb la màxima celeritat. La fama, a través dels mitjans de comunicació és un altre exemple del tipus de societat que tenim, perquè tenir fama és ser desitjat. Les persones esdevenim, així, objectes de consum, fàcil, immediat, recanviable si cal.

Per a ser una persona plenament integrada s’han d’acceptar uns patrons socials, en els quals consumir i poder  consumir són decisius. Hi ha una pressió ambiental que ens empeny a consumir, més i més, essent aquest el màxim referent de la felicitat. Una felicitat que mai es pot assolir del tot, perquè sempre es poden trobar àmbits o coses que no podem comprar, o que ens costen molt. El llistó ens el posem cada vegada més lluny, i així mentre anem desitjant noves coses que ens poden fer feliços, som deutors de noves necessitats, i per tant la felicitat ens pot quedar cada vegada més lluny, per no dir que podem arribar a ésser profundament infeliços.  Caldria recordar en definitiva que consumir, més i més, en si mateix no ens pot omplir de tota la felicitat possible, com ja saben ben bé totes les persones mínimament responsables. I com pateixen aquells “retallats”, precaritzats o sense feina estable o fins i tot sense cap feina.