Temps enrere un catedràtic de la Universitat de Barcelona afirmà que a la crisi econòmica s’hi havia sumat una crisi de valors, importants canvis geopolítics al món, i, a més a més, s’hi havia afegit un estoc de polítics de bastant baix nivell.
Fa pocs dies, en un manifest de l’Escola de Negocis de l’IESE se’ns recordà també uns quants principis que haurien de regular l’ètica en el món econòmic, comercial i empresarial, la qual cosa té moltes repercussions polítiques.
Pensem que un país, una nació o un estat és com una gran empresa.
Els principiss esmentats es poden resumir –com fa l’IESE– en els següents:
– Qualsevol empresa ha de ser entesa com una comunitat formada per persones i no pas veure-la com una màquina de guanyar diners.
– Els empleats d’una empresa no són mers eines de productivitat. Són persones, a les quals se les ha de reconèixer uns drets fonamentals, que no poden ser mai oblidats
– Ens hem d’allunyar del concepte mecànic i instrumental de l’ésser humà. Per això el millor actiu d’una empresa són els treballadors i per aquest motiu s’ha d’invertir en ells.
– Tota empresa ha d’estar al servei de les persones: directius, operaris, clients, etc. Amb els quals hi ha una interacció.
– L’empresa s’ha d’humanitzar. Les persones que hi treballen són els primers en ser valorats i no se les ha de relegar a un segon o tercer pla.
– Hem de propiciar un sistema compartit de valors que fomenti l’amistat, la lleialtat, la identificació i l’entusiasme dins de l’empresa. Entre els valors que s’han de tenir en compte hi ha el de la confiança mútua entre tots els que formen la família empresarial. Aquest senzill fet és essencial per tal de crear una comunitat entorn a un sistema de valors ètics.
– S’ha de fomentar l’aprenentatge dintre de l’empresa. Sempre hi cap una millora.
– Cal assumir que la racionalitat és limitada i no hem de creure que els directius són omniscients. S’ha de superar l’addicció a les estadístiques absurdes, que alguns es treuen gratuïtament de la mànega.
– És imprescindible la sensatesa a l’hora de gestionar i prendre mesures. Això és racionalitzar.
– Hem d’omplir l’empresa de persones pro-actives i que vagin més enllà del seu propi interès. Per això cal fugir dels imitadors, de la passivitat, del narcisisme i del individualisme
– L’empresa ha d’estar pendent dels motius extrínsecs (diner, èxit comercial) i dels motius intrínsecs (satisfacció amb el propi treball) i, per això mateix, ha d’atendre tant les necessitats dels clients com les dels empleats.
