Avui, com sempre, cal aprofundir en la qualitat democràtica al nostre país, en especial als entorns urbans, mitjançant propostes pràctiques que es centrin en instruments participatius per tal de fomentar el sentiment de pertinença i d’integració comunitària, i el desenvolupament de virtuts cíviques. Cal que siguem capaços de desenvolupar canals participatius de la ciutadania en la gestió dels espais públics per tal de promoure un sentiment de més respecte, millorar la governança sobre aquests espais, i de retruc del país.  

Cal incorporar el civisme com un element de cohesió social i de decisió democràtica, a partir de la generació de trets comunitaris, més sòlids que els merament societaris.  La gestió de l’espai públic no es tan sols una qüestió de seguretat (pública o ciutadana) o de tradicions, sino un element bàsic del correcte exercici de les llibertats públiques, de manera que segons el tractament que se li doni al tema analitzat i com s’enfoquin les solucions als diversos problemes que es generin, es pot veure afectada la llibertat del conjunt de la ciutadania i els interessos generals. Fugim d’una concepció estrictament de “seguretat”, per anar a una idea de “llibertat”, tot i que la primera és sense cap mena de dubte important per tal de fer un ús segur i tranquil de la llibertat (drets fonamentals), d’especial importància en l’espai públic.

El civisme, per tant, cal associar-lo al bon ús (racional i delimitat jurídicament) dels drets de les persones. Les nostres ciutats i pobles, a més de ser segures, han de ser font de civisme i de valors humans, des de la vivència de la quotidianitat, la diversitat, els conflictes inherents a la dificultat de la convivència en un món pluriforme moralment i sovint espontàniament més generador de confusió i desordre que no pas d’ordre i respecte interpersonal.

En la gestió dels espais públics cal aprofundir en la transparència administrativa, i donar bones dosis de “bon govern”. Cal que els poders públics no actuïn tan sols amb paternalisme o amb repressió, sinó que és indispensable fer emergir sinèrgies i col·laboracions dels sectors socials diversos que esdevenen usuaris de l’espai públic. Un correcta concepció democràtica dels espais públics ha de partir d’una afirmació contundent d’allò que és públic com a comú a tots, i que és gestionat sota la supervisió dels poders públics. En aquest sentit, proposem aprofundir en una participació ciutadana en la definició dels usos dels espais públics, que superi la condició de mers destinataris o usuaris, essent cabdal la implicació, la identificació o si més no el respecte degut als processos de presa de decisió i la decisió final adoptada. Cal també adoptar mesures d’avaluació i d’impacte de les mesures preses. 

Catalunya necessita avui aprofundir en el civisme i en les potencialitats de la convivència democràtica i pluralista. En els nostres carrers i places o en l’ús dels equipaments públics es plantegen aspectes convivencials que cal situar en el marc d’una concepció de “ciutadania republicana”. El respecte a la llei, la convivència i la seguretat, el ple exercici dels drets de les persones i col.lectius, ens ha de portar a una gestió intel.ligent i des de la bona fe, civilitzada en definitiva, dels espais públics. I la intel.ligència i la civilització ens porta a no deixar-nos endur per provocacions de minories que volen desestabilitzar al carrer allò que no aconsegueixen en altres àmbits.