Després d’un estiu estrany ens enfrontem a un dels majors reptes d’aquesta dècada. Treballar en temps de covid. No pel fet de ser contractat, sinó pel fet de no ser acomiadat per aquest motiu.
Per a molta gent, l’u de setembre marca un nou inici a mitjan any que fa que comencen noves rutines com apuntar-se al gimnàs o a classes d’anglès. Ara, a més cal sumar la incertesa de quantes baixes laborals haurà de patir per la covid.
Aquest any tot està mutant minut a minut. El 2 de febrer pel conjunt de la societat, el teletreball era una aposta futura a llarg termini i majoritàriament impossible en aquesta cultura. Ara, a 4 de setembre s’està avançant moltíssim per regular normativament aquesta situació i que hi haja el menor contacte entre les persones que poden desenvolupar la seua feina des de casa. Hem de reconéixer que tenim una ministra, Yolanda Diaz, que ha estat al peu del canó i ha respost a les exigències que aquesta pandèmia ens ha portat en l’àmbit laboral.
Pels que hem de tornar si o si a la feina. Tornem a les empreses amb por pel que pot passar si algun company o companya de faena es contagia, o si som nosaltres mateixa els que ens contagiem i ho portem a casa. Això damunt comporta un sentiment de culpa que serà difícil de fer front si a les persones implicades els repercuteix d’alguna manera.
Si algú de la nostra feina amb el o la que compartim espai dona positiu, nosaltres haurem de fer-nos la prova PCR i anar-nos-en a casa durant 15 dies. Es tracta d’una baixa laboral en la qual no es cobrara els 4 primers dies i després es cobrarà el 75%. I això és farà cada vegada que algú de la feina es contagie, o si es contagia la parella o si havies quedat per fer una torrà el cap de setmana i algú ha donat positiu. Ni que dir quin greu farà en les butxaques de les persones que hagen de fer 3 o 4 quarantenes d’ací a nadal.
Després estem el conjunt de professores i professors, que crec que farem rècords en aquestes quarantenes preventives. I això mateix passarà en els progenitors dels xiquets i xiquetes que van a l’escola. Els pares i mares tenen dret a acollir-se a la baixa laboral per poder tindre compte d’ells durant el temps que no vagen a l’escola però si comencen a encadenar-se, les baixes laborals poden convertir-se en un problema econòmic real. Torne en aquest moment a parlar del govern actual, que ha permés que els pares i mares puguen acollir-se a aquesta fórmula perquè sinó d’altra manera hi havien de recórrer a excedències.
Haurem d’estar pendents en aquesta etapa post estiuenca dels moviments que fan els empresaris i empresàries respecte a les persones que treballen a les seues seus per si decideixen acomiadar a gent per acumulació de baixes laborals per aquestes quarantenes. Poden pensar que no han tingut prou cura en les seues relacions interpersonals i que són irresponsables i han de donar exemple. A la vegada que s’estalvien tindre a una persona de baixa contínuament que no ‘rendeix per l’empresa’. Tot això suposarà moviments als tribunals socials, que hauran de decidir si són procedents o no i acabaran jutjant a les persones i les conductes en la seua vida personal que acaben afectant la feina.
Per donar-vos un exemple, Telecinco va tindre dos casos positius de coronavirus i només va acomiadar a una de les persones. Va acomiadar a la que justament va anar a defendre’s al plató i acaba confinant al personal de dos programes durant 15 dies, per la seua conducta intolerable.
No podem deixar que ens fiscalitzen la nostra vida personal per tal de complir amb la vida laboral, però tot i això hem de ser responsables per tal d’ajudar al fet que la Covid no avance de la manera que ho està fent. Per davant tenim una tardor-hivern duretes, que farà que la nostra salut mental estiga treballant de manera permanent però no hem de deixar de costat mai els nostres drets laborals.
