En les properes publicacions em proposo dur a terme una tasca segurament necessària. Com els rondallaires dels segles passats, que rondaven arreu buscant les més grans rondalles per fer-les seves i escampar-les, he fet camí vers l’obscura xarxa per extreure’n mites i llegendes: les creepypastes.
Les creepypastes, que fins ara han romàs alienes a la nostra llengua, són històries breus escrites en llenguatge planer que tenen com a primordial objectiu horroritzar el lector a través d’elements propers, que n’incrementen la versemblança. Malgrat que alguns relats estan basades en fets reals, la majoria són invencions. També cal apuntar que, tot i que el gruix d’aquests escrits té una qualitat indiscutiblement baixa, alguns són petites joies d’artesania.
Aquests relats s’allunyen dels gòtics, atès que no tenen la finalitat d’engendrar alts moments literaris com ho feren Poe, Lovecraft, Machen o Blackwood, sinó simplement generar un estat de gran excitació i malestar que potser els clàssics gòtics ja no creen, de ben segur per la llunyania dels referents emprats.
A més a més dels temes clàssics de terror, aquests relats solen versar sobre algun dels següents tòpics:
- Espais anònims d’internet:
- 4chan
- Web profund
- Cultura pop:
- Còmics
- Videojocs
- Pel·lícules
- Ciència i tecnologia:
- Psicologia
- Informàtica
- Experiments
Aquestes llegendes del segle XXI campen lliures en els vasts abismes de la xarxa, redefinint-se en cada nou cicle. En cada mutació les obres creixen en perversió i maldat, mai envelleixen, enquistant-se l’horror en si mateix.
De vegades un home sol és qui habita rere els paràgrafs d’una creació; d’altres una multitud, en el paroxisme d’una fantasia orgiàstica. Només el tortuós canvi com a element inalterable. Són aquestes cròniques l’expressió present de les nostres fòbies, arrencades dels nostres cors angoixats per l’omnipresent xarxa.
Faci’s el malestar.
