Per José Manuel Bueno
Quan ets un nen, no temps noció del temps, però a mesura que van passant els anys t’adones que el temps és molt important, perquè mai, mai, tornaràs a fer allò que has fet o allò que vas deixar de fer. Mai tornaràs a viure els mateixos moments, ni per molt semblants que siguin. Mai veuràs els mateixos colors, ni sentiràs les mateixes olors, ni tindràs les mateixes sensacions. Fins i tot els mateixos sentiments es transformen i canvien. Alguns s’enforteixen i d’altres, fins i tot, desapareixen.
Doncs bé: estem en un punt que controlar els temps és important. Però el més important, almenys per a mi, és no perdre el temps i fer perdre allò que tantes vegades ens ha empès al carrer, allò que ens fa seguir dempeus. Senzillament controlem bé els temps per no decebre tanta gent bona i honesta que ens va atorgar tota la confiança en unes maleïdes eleccions imposades pel 155.
El temps no ha de ser excusa per malbaratar la força i l’empenta de tot un poble, d’una societat coratjosa que no vol que les imposicions doctrinals de la desraó siguin les triomfadores. Aquí l’únic triomf és l’empenta d’una societat plural i diversa que, per molts motius, des de fa molt de temps, surt dia rere dia al carrer per reclamar democràcia, per reclamar llibertat, per reclamar justícia, per reclamar que basta ja d’una justícia arbitrària i masclista. Que senzillament reivindica poder viure millor, en pau i sense oblidar, per reclamar que viure millor vol dir construir un país millor, de tots i entre tots.
Els catalans vam anar a unes eleccions el passat 21 de desembre, imposades i il·legítimes per a molts. Però a pesar de la seva imposició, les van fer més legítimes que mai –van ser les eleccions amb més participació de la història democràtica a Catalunya i a Espanya, amb un 82 % de participació. I la gent va anar a votar, i darrere el seu vot, una intenció i voluntat de tot un poble, divers i plural, però molt digne que venia d’un 1-O marcat per la duresa de la violència d’un Estat al qual li costa ser demòcrata, i d’una policia que prioritza l’ordre executiva de l’autoritarisme en comptes de vetllar pels drets i llibertats de la ciutadania a la qual ha de guardar i ajudar. Per tot això es va votar el 21-D.
Van ser una eleccions excepcionals, per qui les convocava i com ho feia, i per les circumstàncies que les envoltaven. Però van ser especials, perquè davant de tota l’adversitat, de les imatges d’aquell 1-O a les nostres retines, i de les pitjors condicions per a moltes de les forces polítiques que s’hi presentaven, amb els seus candidats a la presó o a l’exili, els catalans, dones i homes valents i de seny, van tenir la valentia de sortir i omplir les urnes com mai, i les van omplir de dignitat i de molta decència.
I els resultats van evidenciar novament el pluralisme i la diversitat de la societat catalana, mai fracturada, sinó diversa. Molts van votar per tenir república, molts van votar per tenir una millor democràcia, i molts van votar com a denúncia de la violència de l’1-O. Van ser uns resultats ferms, molts ferms i convicents, però molt diversos i plurals.
No hi ha vençuts ni guanyadors, hi ha fermesa, convicció i majories consolidades. Per això no hi ha un únic guanyador, tothom és guanyador de la diversitat, i a més té dret a ser-ho. I a més de tot, hi va haver un mandat clar a les forces sobiranistes, que amb 70 escons els vam encomanar de formar govern. Mireu si van ser tan especials aquelles eleccions que la providència no ha deixat que l’aritmètica permeti altres opcions de govern amb majoria.
Per això, més que mai, no podem fallar a tota la gent que va votar, els que van votar ERC, els que van votar JxCat, els que van votar la CUP, perquè volen un govern republicà. Però també per demostrar a aquells ciutadans que amb tota legitimitat van votar altres opcions, com ara Cs, que un govern republicà construirà un país millor, més just, més igual, i que serà el govern de tothom, d’aquells que el van votar i dels qui no. Perquè no hi ha fractura sinó, senzillament, diversitat. I només des de la diversitat i el pluralisme sumarem i avançarem per fer República.
Aquests dies estic enviant a moltes persones estimades la cançó “Miracles (Someone Special)”, de Coldplay i Big Sean, per dir-los que són especials. Doncs aquest mateix sentiment d’aquesta bonica cançó el vull transmetre a tots i totes que el passat 21 de desembre van a anar a votar. Van ser especials i van fer gairebé un miracle: vam dir al món que volem democràcia i llibertat, i no volem violència ni autoritarisme. Però també vam dir que volem un govern.
Portem 6 mesos, i hem tingut un hivern fred i dur, i una primavera gèlida i plujosa. Fem que sigui una primavera on tornin els somriures republicans, perquè si no de res no haurà servit sortir al carrer tantes vegades, ni denunciar tantes coses. I el més greu de tot: de res hauria servit la victòria de l’1-O ni el mandat del 21-D.
Segur que el 155 no marxarà de seguida, segur que els presos polítics no tornaran a casa a d’endemà. Però segur que amb un govern que ha emanat de tants vots de gent especial serà capaç d’avançar per fer república, frenar la repressió, defensar els nostres drets legítims, defensar els nostres empresonats i represaliats. I per damunt de tot, defensarà la nostra ciutadania de tot allò que necessita. Defensarà tanta dignitat especial en cada un dels catalans i catalanes, parlin en català o castellà, votin independència o no. No malbaratem el mandat del 21-D, perquè de mandats especials solament n’hi ha una vegada, i fem govern. Si no, tot haurà estat en va. Passem d’una primavera freda a una que brilli.
J. Manuel Bueno (Sant Celoni, 1976) és jurista, llicenciat en Dret i Geografia per la UAB, especialista en dret administratiu i seguretat pública. Postgraduat en lideratge polític i polítiques socials, i medi ambient. Curs de doctorat en seguretat pública. Ha estat professor de dret de la UAB. Ha estat regidor durant anys a Sant Celoni pel PSC. Treballa al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. D’esquerra republicana i membre d’Avancem. Vicepresident de Súmate. Pluralisme i diversitat, és suma de la dignitat.
