Mentre la Unió de Periodistes Valencians inaugurava a la Nau l’exposició Fragments, després que l’any passat al MuVim la fera ferotge de la censura volgués negar l’evidència, un altra vegada aquesta ma negra apaga la senyal de TV3 al nostre territori. Traslladar la sensació entre els dos esdeveniments és com passar de la nit al dia.
Xafar el sol del pati porticat de la Nau i vore a Lluís Vives aliè al que passa fora d’aquest oasi de coneixement és un bàlsam necessari en temps tan convulsos. A mesura que m’endinse l’esguard marxa cap a la primera planta on vaig treballar a la biografia del periodista Félix Azzati que tant lluità per les llibertats des de El Pueblo.
A punt d’entrar a la sala on hi ha el recull d’imatges que mostren la realitat amb llums, ombres, clars, clarobscurs, sense biaixos, ni trampes, ni cartrons reflexione al voltant de la força de la comunicació i les interpretacions sobre l’axioma en desús de ‘la informació és poder’. Aquest concepte forma part de nosaltres i el tenim tan arrelat que subtilment passa desapercebut entre les rutines productives de cada dia.
Tanmateix, l’ús arbitrari de les notícies i l’abús de l’agenda setting als mitjans de comunicació deixa entreveure el fil invisible que mou el nostre destí. L’espill on queda retratat el pes del poder són aquestes fotos que aporten molt més que dades. Impagable la imatge de grup que obre la mostra recordant amb el posat dels protagonistes la gravetat i la indignació després de la censura de les imatges del cas Gürtel.
El recorregut per l’exposició va acompanyat d’un xiuxiueig constant del públic que no queda indiferent al recordar, reconèixer o descobrir moments de la vida política, econòmica, social i cultural valenciana que han quedat atrapats en el temps a través de les imatges.
De totes, sens dubte, em quede amb una fotografia que em va colpir profundament. És la d’una dona que du una samarreta amb el nombre de morts i ferits a l’accident de metro i es tapa la cara amb les mans mentre s’acosta a la màquina cancel.ladora d’una estació. Només amb un cop d’ull entens l’angoixa que pateix i això té un valor incalculable.
La visita arriba a la seua fi amb la sensació d’haver paladejat l’exel·lent treball dels fotoperiodistes i torne a creuar el pati porticat de la Nau assaborint la fusió entre comunicació i cultura. L’exposició, que recomane a tot aquell que estiga a València, romandrà oberta fins el proper 24 d’abril.
