I jo em pregunto: de què va això, companys? D’anar a votar el referèndum? Doncs això. A mi que em diguin quina és la pregunta i el lloc on haig d’ anar a votar. I jo hi seré com un clau! I deixem-nos d’històries.

Vosaltres creieu que cal fer-se tots els comentaris i preguntes per distreure el personal i per omplir programes i més programes de ràdio i TV? Quin dia s’ha d’anar a votar i on? I res més. Vosaltres creieu que si tots sortim al carrer aquell dia podran requisar les urnes i tancar locals?

Que no ens distreguin més. Estem col·laborant amb l’adversari. Que si Millo, que si García Albiol, que si l’Arrimadas. Tenen tot el dret a opinar mentre no m’impedeixin votar. I aquí s’ha acabat la història. Oi que diuen que no ens deixaran votar? Doncs quin discurs més hem d’escoltar?

Pel que fa a mi, només escolto el meu President. Ell està fent la seva feina i jo li tinc confiança plena. Quan em cridi jo hi seré i res més. Mentrestant jo escolto música, música de veritat. I bones vacances a tots! A no ser que ens cridin abans. Aquest diumenge no podré perquè tinc guàrdia. però en la data del referèndum no hi haurà ni guàrdies ni més romanços. A votar com un clau.

I si cal distreure’ns per aguantar, llegim el Sàpiens de maig amb les històries de les independències aconseguides a Europa i ja escoltarem què ens diuen què hem de fer el dia després. No serà pas fàcil. Ja ho sé. Però això ara no toca. Amb tota la cordialitat possible, emperò.

 

 

 

 

Josep Ma. Puig
Terrassa,1937. Va estudiar Lletres a la UB. Execeix càrrecs de Direcció d´Empreses des dels 28 anys, en diferents rams, Jubilat, exerceix càrrecs directius en el Tercer Sector. Militant d´Unió Democràtica des de finals dels 60, Actualment fa compatible càrrec directiu a la Fundació Família i Benestar Social amb els estudis d´orgue clàssic al Conservatori de Grau Mitjà de Terrassa.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorEl carrer en política
Article següentCurs d’estiu: sentit d’Estat