Ja fa dies de la sentència. La resposta del poble català ha estat espectacular i el que encara queda. El mateix dilluns ja va haver-hi manifestacions i l’aeroport del Prat es va col·lapsar. Tres nits de batalles campals a les capitals catalanes, un organisme anomenat ‘Tsunami Democràtic’ que organitza a les persones interessades amb una manera d’accés específic. I les marxes de la llibertat han omplert Barcelona. I quines opcions té el govern espanyol per parar tot açò?
I des de Madrid comencen a preocupar-se. Clar que havien vist abans a la gent organitzar-se, el 15-M és una bona mostra. Però era un moviment transversal on anaven els de la PAH, els jóvens, les feministes, els jubilats, els anticapitalistes entre altres i en assemblees (llargues) decidien que fer, si és que s’arribava a un acord.
Ací no. Ací els estudiants convoquen manifestacions al matí i es junta qui pot. A mitja vesprada es junta la gent que acaba de treballar i a la nit, els que volen marxa es queden mentre la resta es retira. Els que viuen més lluny de Barcelona organitzen marxes de la llibertat, on fan 45 km caminant cada dia i dormen en cases solidàries o en poliesportius fins a arribar a Barcelona “Quines opcions tenim per parar a aquesta gent? Per què la sentència en la qual es condemna a 9 anys de presó a dos persones civils organitzadores d’unes concentracions no els fa por?”, es pregunten des del govern.
Doncs tenen unes quantes opcions amb la llei espanyola a la mà: El govern català amb Quim Torra al capdavant ja està donant pistes. Envia als mossos d’esquadra a desfer manifestacions, llença pilotes de foam i envia circulars als bombers perquè no usen el seu uniforme si van a alguna manifestació (recordem que els bombers van ser els que calmaven els ànims aquell 1 d’octubre). El govern espanyol, a menys d’un mes per les eleccions, ha de tindre cura en l’opció que tria. Es pot passar de feble o es pot passar de frenada.
Ara per ara, s’ha parlat d’un comité d’experts que està mans a l’obra, coordinant a la policia nacional i mossos, enviant a més agents a Catalunya. El govern pot recórrer a la llei de seguretat nacional. Segons aquesta llei s’han d’apreciar dos requisits per poder aplicar-la. El primer, que hi haja una amenaça certa per a la seguretat i el segon, que es veja que hi ha carències en l’actuació i coordinació de diferents forces. En segon lloc, el president del govern podria requerir formalment al president de la Generalitat perquè atenguera la seua responsabilitat de ser garant de la pau social i evitar els desordres públics. Això vol dir que ha de traure als mossos per evitar talls en la carretera, focs en meitat de Passeig de Gràcia i aldarulls en l’aeroport del Prat. Si no ho fa, el govern aplicaria l’article 155 de la Constitució Espanyola per fer-ho ells mateixos. El famós ‘quita, que tu no sabes!’ Aleshores, amb l’excusa de posar pau i ordre, tindrien el control de la Generalitat fins que consideraren que tot ha passat.
Finalment, acudiríem a l’article 55 de la mateixa constitució per declarar l’estat d’excepció i/o siti. Es pot decretar quan les “circumstàncies extraordinàries feren impossible el manteniment de la normalitat” En aquest cas, cabria l’estat d’excepció, quan el lliure exercici dels drets i llibertats dels ciutadans afecte el normal funcionament de les institucions democràtiques, els serveis públics essencials per a la comunitat o qualsevol altre aspecte d’ordre públic i les potestats ordinàries de l’estat foren insuficients per restablir-lo i mantenir-lo. Necessiten, això si, l’autorització del Congrés dels Diputats per poder fer ús d’ell. Quedarien en suspens els següents drets i llibertats: el dret a moure’s fins a la capital, el dret a fer una pancarta o repetir ”llibertat” en veu alta i a entrar en Twitter… tots suspesos. Es podran prohibir manifestacions si hi ha raons fonamentades d’alteració d’ordre públic per a les persones o per als béns. I també les vagues.
Ara per ara, resulta improbable que activen el 155 o l’article 55 de la Constitució Espanyola perquè implicarien fer un pas enllà en la resposta al tema de Catalunya, que en cap cas seria per solucionar el que hi ha ara. Però per altra banda, hem de tindre cura en el que consideren com a ‘normal funcionament de les institucions i serveis públics’ perquè ja sabem que les interpretacions a les lleis són molt diferents si es tracta d’un jutge o un altre.
