“Shaw és com la venus de Milo, tot el que hi ha és admirable … La seva única paradoxa és treure un sol fil o cordó de la veritat i anar-lo allargant més i més cap a llocs erms i fantàstics. No té en compte aquesta classe més profunda de paradoxa per la qual dos cordons oposats de la veritat s’enreden en un nus inextricable. Encara menys se li pot fer advertir que és sovint aquest nus allò que lliga amb seguretat tot el fardell de la vida humana … heus aquí la limitació d’aquest esperit lúcid i impressionant; no pot comprendre plenament la vida, per no voler acceptar les seves contradiccions.”
