“El canvi que he donat consisteix en passar de ser anglocatòlic a ser catòlic romà. He cregut sempre en el punt de vista catòlic del cristianisme, almenys durant els últims vint anys. No entenc la utilitat de l’Església d’Anglaterra a no ser com una branca de l’Església Catòlica; de totes maneres, si fos una església protestant tampoc creuria en ella. Tractava de saber si l’Església d’Anglaterra pot reivindicar que procedeix directament de l’Església Catòlica medieval. Aquesta és la qüestió per a tots els anglocatòlics o membres de l’Església d’Anglaterra…
Per a mi estava bastant clar que tota Església que pretengui gaudir d’autoritat, ha de ser capaç de donar respostes categòriques a les qüestions transcendentals de moralitat pública que es plantegin. Puc participar en el canibalisme o en l’assassinat de nadons o en qualsevol altra reforma científica i progressista semblant per reduir la població? Tota Església amb autoritat per ensenyar ha de saber aclarir si tot això es pot fer o no.
Però el fet és que l’Església d’Anglaterra no parla de forma contundent. No té una acció unitària. A mi no em serveix una Església que no sigui combativa, que no pugui cridar a la lluita i fer que els seus membres facin pinya i avancin en una mateixa direcció.”
