“En el nostre temps s’ha produït una idea molt singular: la idea que quan les coses van molt malament, necessitem un home pràctic. Seria molt més verídic dir que quan les coses van molt malament, necessitem un home que no sigui pràctic, que necessitem un teòric. Un home pràctic vol dir un home acostumat a la mera pràctica diària, a la manera com les coses treballen ordinàriament. Quan les coses no volen marxar bé, necessitem el pensador, l’home que té una doctrina sobre per què marxen bé quan marxen bé.”